Entre camins i esports valencians provinents de l’època medieval. Anem descobrint nous indrets. Resulta que les darreres plogudes ha fet que molts ponts no estiguen en condicions de passar per ells i la passejada ens obliga a canviar la ruta descobrint, el GR -160 (Gran Recorregut) o “Camino del Cid” (comença a Burgos i acaba a Alacant) al seu pas pel terme d’Albaida (Etapa 4ª, Xàtiva-Ontinyent); i, per altre costat, un “picadero” de coloms esportius.

“Els picaderos” són espais situats en un bancal amb arbres i fora dels pobles. Normalment, cada 2 o 3 camades d’arbres hi ha tota una línia de volades separades un parell de metres. Són llocs ben condicionats per tal de preparar els coloms amb la finalitat que s’aconsegueisquen els millors resultats en la búsqueda de la coloma. Ací també es fan els encreuaments entre coloms i colomes que, pel seu historial familiar, tenen més possibilitats d’acomplir millor la seua tasca. Normalment, els exemplars ensenyats en aquests llocs són destinats a la venda i a la reproducció.

                El colom per la seua docilitat i fidelitat desperta simpaties des de temps immemorials : mitologia grega (l’au d’Afrodita), la Bíblia (arca de Noè), simbologia profana (pau i amor) i religiosa. La columbicultura i els coloms esportius és un esport d’origen remot  i molt antic (edat medieval, Reis Catòlics).  A les nostres terres hi trobem coloms salvatges (roquer, tudó, xitxella) i domèstics (missatgers, peters, desrabats o tirenyos, paputs o esportius). Els paputs reben el nom del seu “pap” prominent sobretot els mascles. Encara els augmenta més quan davant d’una femella s’exciten i intenten atraure-la, al mateix temps que la galantegen i “rumben”(emetre el colom el seu so característic), un bec ample i curt i un nas redó. La gola del colom pren el nom de garguer (o garguero). El colom esportiu necessita nàixer amb bones condicions de salut que el facen apte per aquest esport. Esport tremendament competitiu (traure un bon colom). La femella és la que transmet més fidelment les característiques genètiques (sense menysprear el mascle). Respecte a l’alimentació dels coloms es composa bàsicament de grans i d’aigua. Moltes vegades, els colombaires, per tal d’ajudar a fer la digestió del colom posa : pedra de sal, “alpiste”, cànem, dacsa, edros, encisam, etc. A la setmana de començar a covar els ous, ja es pot saber “si estan pollats” (mirar-los a contracor. Durant la primera setmana , el colomí (pitxó) s’alimenta de “llet de coloma”(pastetes) i “s’anella”(propietari). Després, durant 4 o 5 setmanes, se “l’empapussa”. Ara ix del niu i menja tot sol. El colomí es separat 3 mesos dels pares (fer-se fort i poblar-se el cos de plomes). Ara ja el poden “ensenyar”

                Donar les gràcies a Saoret “del Rixeu” (Orbeta) per la informació facilitada. Un home amant de la pilota valenciana i el colom esportiu.

                Ací a la Vall d’Albaida quan anem a parlar  d’una altra cosa (o canviem de conversa) diem“parlem de coloms”. Això vaig a fer jo ara.

       

Els Senders de Gran Recorregut s’identifiquen  pels colors blanc i roig i és condició necessària que el seu recorregut caminant siga de més d’un dia amb una distància mínima de 50 km. El Camí del Cid és un itinerari turístic cultural basat en un dels grans poemes de l’èpica medieval europea, “El Cantar del Mio Cid”. La ruta travessa 8 províncies espanyoles. Les etapes compreses entre València i Oriola s’anomenen “la defensa del sur” (11 dies, 247,81 km.). Porten aquest nom perquè va ser una important línia estratègica defensiva en l’Edat Mitja. És un trajecte pensat per a fer-se tant caminant com en bicicleta de muntanya. En aquest recorregut, la història va per davant de la literatura. El poeta del “Cantar del Mio Cid” uneix els dos exilis que Alfons VI va condemnar al Cid. La conquesta de València és la culminació d’un somni però també l’origen de moltes preocupacions. El Cantar parla d’un llarg setge a la ciutat ple de batalles victorioses i recuperacions d’honres i honors. Això narra el Cantar, però la història és ben diferent. En general, molts pobles del sud de València van prendre part del bàndol almoràvit. El Cid va acampar a Elx on va passar el Nadal. Allà va saber que Alfons VI havia tornat a desterrar-i li havia declarat traïdor. Enmig de territori enemic va decidir no servir més a cap senyor i actuar pel seu compte i risc.