Després diuen que els caps de setmana són avorrits si plou. Tot al contrari, plovent i tot hem gaudit d'uns dies intensius començant des del divendres amb el teatre de Pot de Plom a Albaida ( molta rialla continuada, moments massa repetitius, becaeta de la xiqueta i quasi del xiquet i un cinema Odeon de gom a gom). El dissabte ix plovent però el rellotge no s'atura : Enguera ,Albaida, Laguar. Entre mig : barrancs amb molta aigua, pebrassos aigüats (i podrits) i caragols d'aperitiu (amb fenoll i un poc de coent). Estic al poble, m'en vaig al bar del jubilats i cada vegada me'n torne més dessebut perquè el poble minva d'habitants i d'ambient (als pobles llauradors i menuts no hi ha més centre cultural i de xarrades), els metges diuen que beure i menjar sense moderació no es saludable ( analìtiques amb colesterol, gota, sucre,etc.). La gent no es relaciona i es tanca a casa seua. Malament caminem!!. Per cert canviem l'hora i el diumenge el fill vol fer la ruta de senderisme del barranc de l'infern. Protecció Civil i la guàrdia civil junt als treballadors de l'ajuntament posen cordes al riu ( es fan dos creuaments) però has de passar descals. Impressionant !! cascades, aigua, set, fam i cansera. Vos buscarés videos en youtube i veureu. Per cert, aigua de sobra i mal administrada (tota al riu Girona i a la mar) : mon pare em conta que al llarg del mes d'octubre ha buidat la bassa tres vegades per por al desbordament (estem parlant de més de 600 litres per metre quadrat).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog