1.-
està moll, els jòvens, ara diuen fangós, i no es pot anar al bancal
(més de 100 litres
en 4 dies) a començar a arreplegar les primeres ametles d’una “anyà”(collita)
que sembla escassa en quantitat. Estic tot xopat (molt mullat) i em trobe a un
home fent caragols amb les seues “catiusques” (botes d’aigua) i el poalet. Home
seriós i de poques paraules, però sempre amb la llengua a punt per dir-te
alguna frase que sempre recordaràs. - Pep, no el faces mala sang, la crisi ha
fet que tot puje i la sequera que les fonts del terme xorren a filet. Si
l’aigua i la vida està tan cara, perquè no podem fer també que ens puje la
tensió i deixem de beure aigua?. Anem a fer-mos la penúltima cassalleta (seca)
amb els caragols “cuentets” (fenoll i mig “ditet/cuent”) que tinc a casa ja rentats
(aigua freda i sal, un parell de vegades) i “enganyats” (aigua freda i foc al
mínim fins que traguen les banyes i després fer bullir l’aigua) i acabem tirant
dos coets “borratxos” per a què la gent tinga de què xarrar.
2.-
petites històries per a cors grans. Al bell
mig de l’Àfrica, eixe continent desconegut i oblidat, vivia una xiqueta de la tribu Massai. Un
dia banyant-se en el riu, es va trobar amb un home ben alt i de parlar estrany
que li va preguntar : - bona “tagda”, xiqueta. Que has vist “peg” ací un
elefant? – no, no n’he vist cap!
L’home gran contestà : - oh, quina
“contragietat”! i se’n va anar. La xiqueta massai va anar a avisar a l’elefant
que estaven buscant-lo: – gràcies, amigueta, eixe home vol arrancar-me els
ullals per a fer braçalets i anells. Avisaré a la resta.
Al cap d’una estona, pel camí de tornada a
casa, el mateix home li pregunta : - has vist “rinocegont” o “cocogdgils”? i la
xiqueta li contestà : - no, no senyor, no n’he vist cap. Com no, la xiqueta
massai anà i avisà al rinoceront i al cocodril que estaven a prop del riu: -
moltes gràcies, bonica, van contestar el dos a l’hora. A mi, va contestar el
rinoceront, vol tallar-me la banya per a fer un mànec de ganivet. El cocodril
li digué: a mi vol matar-me per a fer unes sabates caríssimes amb la meua pell.
Després d’avisar a uns i altres, la xiqueta
massai es donà conte que s’havia perdut i damunt una pedra començà a plorar.
Els plors arribaren a orella de 2 monos i una girafa. Què et passa? li van preguntar.
Vaja, tu eres la xiqueta que has salvat a l’elefant, al rinoceront i al
cocodril. - Per què plores? – M’he perdut. Au puja, al meu coll, li digué la girafa. A l’estar dalt
de tot, va mirar a dreta, esquerra, davant, darrere i en la llunyania va veure
el seu poble i sa casa. Conte contat, conte acabat!!
3.-
el seu color (engroguit) ja ens deia que
estava malalt. L'havien curat un parell de vegades i pareixia que reviscolava,
però al llarg d'aquest mes de setembre no caminava massa "catòlic" i
tots els dies li teníem que donar la medicina (desendollar i tornar a endollar)
fins que al final ha dit prou i s'han apagat les seues llums. Són 10 anys de
companyia, davant dels teus ulls, tots els dies, el notarem a faltar els
usuaris de la
biblioteca. D.E.P. Sabíem que no té sentiments, però ha estat
molt important, sense ell, hui, ens mirem a la cara i ens preguntem: - no
funciona? - no ara com faig el treball? - ho sentim i demane'm disculpes,
consulteu els llibres, les enciclopèdies,etc. també trobareu la informació que
necessiteu. - Ja, però és que tinc que fer un treball i ens fa falta. Bé, cride
per telèfon i al cap d'una estona ja tinc el nou ENCAMINADOR. S'ha fet la llum
per als usuaris, i perquè no confessar-ho, per a mi també. - Encaminador? sí
home, l'anglicisme "router" o com diuen al meu poble el
"rúter" ja teniu de nou internet i wifi. Ai, mare, com canvien els
temps!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada