És dilluns després de festes i un pardalet viatger acaba de passar per la plaça i els carrers del poble els ha vist buits, sense gent. Després de la tronada, ve la quietud.

Diuen i conten les persones majors que encara estan sentades als peus de la centenària morera que al poble la multiculturalitat i la integració es porta en la sang de les veïnes i veïns. Que la família es fer-se i l’amistat per a tota la vida. Que això de les claus al pany i la porta oberta ja no es pot fer perquè vénen molts lladres i no es fien de ningú, però si el fa falta, el diuen on està amagada per a què pugues entrar en cas de necessitat urgent de pixera o de mal de panxa. Hi ha una passa de por!! Mig poble en cagueroles. Però t’avisen: tira de la cadena i deixa’l net i perfumat!! I no begues de l’aixeta que l’aigua ix bruta després d’una ploguda com ha fet aquesta setmana. Milanta voltes fa que el poble s’ha queixat a la diputació, però no hi ha manera que des de la capital escolten als pobles menuts. Aquestes quatre lletres va per eixes persones que viuen tot l’any al poble.

Temps era temps quan una colla de xiquets (12) de diverses edat havia arribat al poble, per diversos motius, des de terres molt llunyanes: dos sorianets en pantalonets curtets, dos gavatxets dient “bonjour, comment tu t’apelle?”, un murler parlant en anglés “ice cream! ice cream!”, un holandès reciclat en portuguès, un ondarenc  gasofa i cinc “laguardiensi” de soca-rel, d’eixos que t’acacen a pedra botant els marges. D’eixe maremàgnum no va eixir cap còctel molotov, tot el contrari, fa sorgir una amistat de traca i mocador. El poble els va acollir, al principi, com totes les novetats, amb un poc de ressentiment: marededéusanta!! Eixos cremaran el poble!! 12 xiquets solts!!  I quin nom que s’han posat !! Quina maldat!!.

Amb el pas del temps, l’opinió de la gent va anar canviant i acceptant que eixa barreja multicolor funcionava a la perfecció i que feien una bona colla de germanor i de treball : loteria, sopars, caps d’anys, més loteria, barreta, picadetes, més loteria.

 Però de colp i volta, va aparèixer un monstre per darrere de la Penyes Blanques, sense fer soroll, que volia entrar per les xemeneies de les cases del poble i fins l’infinit i més enllà va arribar eixe monstre!! I tot es va parar. STOP a la vida social. STOP a les abraçades. STOP al comboi. STOP A LES FESTES PATRONALS I POPULARS.

El monstre és molt llest i s’amaga darrere la porta, sense que ningú el veja, i va jugant a amagatall per tot arreu del món terrícola.  I així dos anys, fins que una vaccina (vacuna) va descobrir l’amagatall del monstre i va fer un preparat que aconsegueix immunitzar a les persones. Per a què fora més efectiva la medicina contra “el bitxet”,  la colla d’amics agafaren l’Assagador Reial i el camí vell del Collao (vies pecuàries) amb els seus rastells de pedra seca en búsqueda de l’escut defensor definitiu contra el monstre. L’escorcoll els va dur a la casa de les cosidores de filagarsa del poble dels castelluts. Allí es calçaren de saragüells i brusa negra i amb les espardenyes de careta tornaren cap el poble. El poble estava preparat ( i immunitzat).

JA PODIEN FER LES FESTES!!

Dia amunt, dia avall, entre agost i setembre, la colla dels IBN-ARRANCA(d)ETS han arribat a bon port amb el seu compromís de fer unes festes populars per al poble. Volteig de campanes, teatre, banda de música, processó, partida de pilota, coets, torrà, coques, orquestra, despertà, parc infantil, paelles i disfresses.

Agrair i donar les gràcies amb una gran i forta abraçada a totes les veïnes i veïns del poble de Laguar per col·laborar i participar en aquestes festes populars del 2021.