Hui la passejada ha estat interurbana i vora riu i en ella he comprovat que el pas del temps passa inexorablement per a totes les coses. Com per exemple, en el taulell a l'entrada del carrer, on fèiem la treta de les partides de raspall (modalitat de pilota valenciana) al "barri dels mosquitos".

Està PERETE. 

Sí, està inservible com diuen els sud-americans. També m'ha cridat l'atenció com de peretes estan les letrines, escussats, aseos, lavabos, evaquatoris, vàters, urinaris, serveis, banys, el comú, la columna mingitòria, retrete o com "collons" vullgueu anomenar el voler "anar a plantar un pi" o "tirar un os al caldo" de la vella estació de tren.

Sabeu què? La llengua no és estàtica i evoluciona, per eixa raó ja no parlem llatí i sorgiren les llengües romances. I també emprem paraules eufemísticament, és a dir, utilitzem una paraula en lloc d'un altra perquè la considerem malsonant, tabú o amb unes connotacions inadeqüades. 

Per exemple, RETRETE és una d'elles.

Tant en l'Edat Mitja com el diccionari actual de la RAE, vol dir estança/habitació (aposento en castellà) xicoteta, recollida i apartada de la casa per a estar a soles, pensar i meditar. 

Les letrines en l'època romana eren públiques i un espai de vida social, però fou la religiositat de l'època medieval que portà a fer les necessitats fisiològiques en privat. 

Així en 1597, J. Hamington, va inventar el primer inodor per la reina Isabel I fet d'una caixa de fusta amb un forat que comunicava amb una tassa de porcellana (orinal). 

I en 1775, A.Cummings, va idear l'indor modern amb un sifó i desaigüe. 

"Lego, video et taceo" (llig, mire i no dic res).