L’altre dia, passejant amb el gos pels carrers del poble, un cotxe ens passa per la dreta. Li dic al gos, “d’ací no res, el del cotxe tindrà que frenar i fer marxa enrere perquè aquest carrer ara s’ha convertit en un atzucac”. El gos alça el cap i comença a fer i pegar revoltes fins enrotllar tota la corretja.

Em pregunte: - redeu, m’haurà entès?

En això sentim una frenada en sec i un pobre home abaixa la finestreta esquerra del cotxe i ens pregunta, mig en francés i mig en castellà, per on té que eixir perquè el google maps els indica aquesta eixida del poble. “- té que fer marxa arrere i girar ahí davant perquè aquest carrer ara és un cul de sac. - Ah voilà, merci beaucoup pour votre explication. J’ai compris parce que mon père était pied-noir”.

Xe quina alegria em vaig portar, un foraster que entén el valencià.

*Un incís per a les generacions actuals (la imaginació al poder): estimeu la llengua materna! Segle passat, un espanyol emigra a l’Alger perquè es morien de fam (guerra civil). Després una guerra d’independència l’expulsa de sa casa i ofici i va un altre país d’acollida, França, on troba casa i treball però no vol perdre les seues arrels i li li parla als fills en la seua llengua materna. Segurament eixe home és el del cotxe.

 

Continuem la passejada matinal pels carrers del poble després d’aquest entropessó dolç amb els francesos. Pugem per l’antiga porta de València, creuem la carretera pel pas de zebra i ensopeguem amb velles senyalitzacions que el vent no s’endurà com la que ens indica on està la cabina de telèfon. Continuem el passeig buscant i escorcollant els vells carrerons (i els nous) sense eixida que hi ha al poble d’Albaida.

 Vells, Carrer de Sant Lluc, Carrer Poma (tots dos al barri del CardaVall, segle XV), Carrer Fus (barri Sant Antoni, segle XVIII). A l’Aljorf hi ha un sense “batejar” (al menys que jo sàpiga);

 

Nous, carrers i carrerons nous en barris construïts entre els anys 70 i 90 del segle passat també trobem carrers sense eixida com el Carrer Cardenal Milà i Borja (barri El Romeral) o el Passatge Casa Boix (barri Casa Boix) i d’altres “sense noms” (3) en eixos mateixos barris.

 

 

 Ara és temps d’explicar atzucac o cul-de-sac.

 La primera paraula, atzucac, té origen àrab. Un atzucac és un carrer o camí sense sortida. La paraula atzucac deriva de l'àrab “az-zuqâq” que significa carrer estret. Apareix documentada en la nostra llengua des de l'any 1238; i l’altra, cul de sac, té el seu origen en les llengües romances (origen occità “cul-de-sac”).

 Unes curiositats de la paraula atzucac/cul-de-sac: - el director de cinema Roman Polanski, l’any 66, va gravar una pel·lícula de thriller psicològic britànic en blanc i negre i la va titular “Cul de sac”; - al Canadà, empren la paraula “cul de sac” per indicar els senyals de trànsit de les carreteres i/o carrerons sense eixida; - en els escacs, un atzucac és una posició igualada on el jugador que ha de moure, pel fet de moure, empitjora la seva posició.

 I acabem, conforme està la vida actual d’enfrontada en temes socials, polítics, econòmics, guerres, refugiats,  “pateres”, etc. i encara que han passat pocs dies des que va començar l’any però crec que ja tenim la que sembla que serà, de moment, la paraula de l’any: ATZUCAC.

No us sembla?

 Posdata:  acabe aquest tastet de hui divendres 12 de gener, plorant i molt trist. Li el vull dedicar a la meua amiga Pepa “la del Sabonera” perquè hui és un dia complicat per a ella i la seua família. Ànims i Força! I com em dia el seu home, el meu amic Salvador Carlos: “Josep, tenim més faltes que una pilota i poc de blat en la cambra de dalt. La corriola no té corda i la pilota la tenim encalada”. D.E.P.