Els cens de 1510 de la Cancelleria Reial de l’Arxiu del Regne de València (A.R.V.) que ha estat estudiat per Rafael Valldecabres constitueix la primera relació exhaustiva de la població valenciana. Els d’abans, sols es conserven sèries fragmentàries i parcials. Va ser un cens ordenat per les corts de Montsó.
1510. Focs : Palma i Ador (tots dos junts), 66 cases i 597 caps de bestiar; Murla, Orba i Laguar (tot tres juntes), 304 cases i 4.881 caps de bestiar; Albaida, Palomar i sa moreria, 446 cases i 845 caps de bestiar. Aquestes eren ciutats, viles i llocs del Braç Militar.
El meu mestre d’història de “l’institut vell” de Gandia (Josep Camarena) va fer grans esforços per publicar el conegut com a “Cens de Veïns de 1646” de l’A.R.V. sense èxit final. L'Associació de Genealogia Arrels Regne de València l’ha digitalitzat. En el Cens de Veïns de 1646, la Diputació del General ordena als jurats i justícies de tots els pobles del regne fer la relació de les cases habitades (inclosos eclesiàstics), pobres, vídues, convents i nobles. Alguns documents tenen la tinta del revers (o anvers) que impedeix una bona lectura.
1646. Cases: Aljorf, 31 casa (1 rector, 4 vídues); Albaida, 228 cases (1 marqués, 8 mossén, 2 convents – Santa Anna dominics, caputxins, 35 vídues i 2 dones* : Catalina Milà d’Aragó, Jerònima Valcanera). *remarquem les dones perquè són dues excepcions; Ador, 46 cases, (6 vídues).
El cens de La Vall de Laguar no està conservat en l’A.R.V. Recordar que 35 anys abans, els moriscos havien estat expulsats (1609) de les seues terres i “qurà” (alqueries) i que 4 anys més tard (14 de juny de 1611) les terres foren repoblades per “...omnes agricole ex insula mayoricarum...” . 27 caps de família que signaren a la plaça de Fleix, la carta pobla de la Vall de Laguar dels llocs de Campell, Benimaurell i Fleix, més coneguts per la seua situació topogràfica (Poble Baix, Poble Mig, Poble Dalt) davant el ciutadà de Gandia Mateu Roda, representant de Carles de Borja, duc de Gandia. El primer llibre de «Visites» de l'arxiu de la parròquia de Laguar és de l'any 1667, fet pel prevere Fèlix Miró d'Ayala, el qual parla d'una població de 12 cases i 44 veïns de confessió. Cent anys abans, en el cens de l’any 1563 hi havien 63 cases habitades (25, 12, 26, respectivament).
Cens : són les llistes de la població.
Abreviatures: En el segle XVII s’escrivien les veus amb menys lletres que les que corresponen. L’abreviatura no és un invent del segle XXI ni d’internet. Molt abans, època dels grecs i romans; inclús l’emperador Justinià es va vore obligat a prohibir el seu ús de tant d’abús que es feia d’elles.
Cases: és el conjunt de fills i domèstics que composen una família.
Fogatges (focs): era un impost (tribut) de la Corona d’Aragó que s’emprava per recomptar la població. No tenia un valor demogràfic, però els números de focs era igual als números de famílies.
Bestiar : Conjunt d'animals domèstics que pasturen junts, o conjunt dels d'una explotació, criats per a l'obtenció de productes o de servicis.
Braç Militar: Braç de les corts dels regnes de la Corona d’Aragó en el qual s’aplegaven els representants de la noblesa feudal laica, detenidora de feus i baronies.
Tant les cases com els fogatges tenen un problema irresoluble a l’hora de contar el número d’habitants per casa o fogatge. Els experts parlen majoritàriament de 3 coeficients : 4, 4,5 o 5 habitants/casa. El número variava depenent de l’espai (muntanya, camp, etc.) i del temps (per exemple, entre 1650 i 1654 tingué lloc la maleïda Pesta Negra). Però pense que aquest entrebanc no deu minimitzar els estudis i càlculs. Tots els estudis poden ser aprofitables en un futur.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada