Colons mallorquins (illencs) dels pobles d’Artà, Manacor, Llucmajor, Petra, Santa Margalida, Sóller, Inca, Campos repoblaren La Vall de Laguar (Riera, Ballester, Moll, Mas Oliver Mengual,...).
Els genovesos dels pobles de Rezzo, Triora, Loano (Peiró, Estruc, Bertó, Orengo,...) repoblaren molts pobles de La Safor.
El senyoriu de Laguar apareix escrit de molt diverses maneres en els documents dels arxius : Alaguar, Alahuar, Alauar, Delaguart, Vall de Laguart, Laguar.
Repoblats/colonitzats per xuetes vells?
A meitat segle XII, moltes famílies jueves van tindre que abandonar França i baixar-se cap el territoris de la recent creada Corona d’Aragó (sobretot Mallorca). Al mateix temps, en l’Al-Andalus també es produeix una repressió dels almohades contra els jueus que van tindre que emigrar cap els regnes cristians de la península. En ambdós llocs, es crearen nous “calls” (barris jueus) i foren ben rebuts : elevada cultura, coneixement de llengües i de medicina, fortunes/prestadors, coneixements de cartografia i comerç exterior, artesans.
S’imagineu per quina raó? L’antisemitisme.
Però la pau i tranquil·litat durà poc de temps: noves repressions (predicament i persecucions dels dominics, de Sant Vicent Ferrer) i nova “apostasia” (conversió massiva al cristianisme) al segle XV. Falsos conversos, Santa Inquisició.
L’expulsió morisca deixen buides les terres de la Safor i les Marines. El duc de Gandia, el Marqués de Dénia, el marqués d’Arisa,... acorden amb el Virrei de Mallorca (fomenta l’emigració “...crides de gent...per poblar lo regne de Valentia, ha buydat molt la gent y s’en buyden...”), l’enviament de gent mallorquina (fins 28 pobles distints) a les seues terres. A les illes hi havia un enorme creixement de població, molta fam, molt d’impostos (delme reial i clergat) i molt de latifundis senyorials. Les Cartes Pobles. Aquestes “cristians nous” són anomenats popularment com “marrans, garruts, rabuts” i amb el pas del temps, amb la prohibició i desaparició de la religió jueva, la Santa Inquisició perseguiria a als que la practicaven en secret o en la intimitat amb “autos de fe” i el “sanbenito”. De totes les maneres, la lluita de classes socials, també hi havia jueus conversos (cristians nous) “reconciliats” (rics) i els “relaxats” (pobres).
L’any 1946, dos historiadors (Forteza i Cortés) publiquen una llarga, (llarga, però no acabada) llista de COGNOMS dels “relaxats” que van emigrar de Mallorca. Entre d’altres cognoms i per proximitat a les meues terres estimades (la Safor, la Vall d’Albaida i la Marina) us podem anomenar (38): Agulló, Amorós, Arbona, Ballester, Barber, Bataller, Blanquer, Berenguer, Calatayud, Canet, Carrió, Cerdà, Coll, Company, Durà, Ferrer, Font, Giner, Gilabert, Jordà, Mallol, Mas, Moll, Morell, Mulet, Oliver, Peiró, Pellicer, Perelló, Peretó, Pujol, Riera, Ripoll, Roig, Sabater, Sala, Soler, Vidal, etc.
Conèixer els nostres orígens per no oblidar d’on venim. Recuperar de l’oblit.
Repartiment de terres. Cartes Pobles. Arxius parroquials. Documents Arxiu del Regne (veïnat 1646). Fonts bibliogràfiques.
Xueta: descendents de jueus mallorquins convertits al cristianisme,
Delme: tribut/impost del pagament de la desena part de la collita i/o el 10% dels productes de la terra que es pagava a l’Església per mantindre el clergat i els edificis religiosos,
Sanbenito: sac beneït, de color groc, amb l’estrela de David en el pit i en l’esquena,
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada