Arxiu Albaida : els antecedents al D.N.I. (document nacional d’identitat)

Les cèdules personals eren un impost personal sobre la renda i l’inquilí, però encobert baix la disfressa de ser un document d’identificació personal i de policia. Realment la cèdula era el rebut del pagament (bianual) que s’havia fet.

Un poc d’història o antecedents seus foren: les cèdules de composició (època colonial espanyola), els passaports, els passes (viatges de menys de 8 llegües), les cèdules de veïnat (1854) o les cèdules d’empadronament.

Les cèdules personals es fixen com impost l’any 1874 fins l’any 1943. A l’Arxiu Municipal d’Albaida tenim conservats 82 expedients que van de 1878 a 1939. Les cèdules personals eren el mitjà per identificar a la persona. Les cèdules personals contenien entre altres dades les següents: un número correlatiu d’ordre que després s’utilitzava en els documents, nom i cognoms dels interessats (cap de família, dona, fills, gendres, nets i d’altres persones que vivien en la mateixa casa. Curiositat: si el cap de família era una vídua o una persona fadrina apareixia en primer lloc), edat (no molt fiable perquè en distints registres, les persones tenien la mateixa edat), naturalesa, província, estat civil, professió, senyes d’habitatge (carrer, número, pis), renda, etc.

Penseu que com també es tractava d'un impost, va resultat molt atractiu per al sector públic, ja que tota la població major d'edat estava sotmesa al mateix amb diferents gravàmens en funció de la seua capacitat econòmica, la qual cosa a més converteix a aquest “impost de cèdules personals” en un dels antecedents de l'impost de la renda sobre les persones físiques.

El model del primer DNI va ser triat per concurs publicat en el BOE en data 10 de maig de 1946 en el qual s'instava els ciutadans a presentar els seus esbossos per a guanyar un premi consistent en 30.000 pessetes. El guanyador va ser el model presentat per Aquilino Rieusset *Planchón, que es va expedir per primera vegada a València el 20 de Març de 1951. El primer model de DNI era de color verd, incloïa dades com a ocupació, professió o càrrec i distingia entre quatre categories depenent de la situació econòmica del titular. El segon model de DNI, és de color blau i incorpora dades com el grup sanguini i l'estat civil, desapareixent la dada del sexe. Més tard s’incorpora l'escut constitucional, eliminant les categories econòmiques, i recuperant la dada del sexe El primer DNI informatitzat és de l’any 1990 i l’any 2006, el DNI incorpora el XIP, convertint-se en un document electrònic. 

 

El segle XIX es caracteritza per una alta taxa de natalitat i morbiditat. Les causes de mort són difícils de determinar per l'escassa i imprecisa informació dels registres de defunció. L’esperança de vida no superava els 30 anys.  La societat patia caresties i les condicions de vida i de treball eren molt deficients. El nivell d’analfabetisme era molt alt. Hi havia una altíssima mortalitat entre els infants i també entre els adults, causada, sobretot, per traumatismes, infeccions i desnutrició. Malalties provocades per les condicions de vida, de treball i per la manca d’higiene i de polítiques de salut pública. A més d’això, les malalties epidèmiques també provocaven moltes morts entre la població.

Arxiu Albaida. Llibre Registre Civil de Morts (1841-1843). Any 1841, del 9 de juliol al 31 de desembre en la vila d’Albaida foren soterrats en el cementeri 48 xiquets/es de menys de 8 anys. Durant eixe mig any, al poble havien nascut 53 xiquets/es. Des del Carrer Fora-Fora, passant pel Carreró de Muñoz, pel carrer Cardavall, Trinitat, Fraga, Poma, la Plaça de la Vila, Gràcia, La Font, Real, Major, Barrera, Tint, Ereta, Verònica, Sant Carles, Sant Felip Neri, Alacant fins i tot el Molí de Dalt en Santa Anna. Tot el poble.

Un d’ells per no prendre pit de la mare i un altre per nàixer abans d’hora. La majoria d’ells moren de pallola. El virus no va ser aïllat fins 1954 i la vacuna està disponible des de 1963.. D’altres causes de mort van ser: disenteria, pigota, diarrea, pulmonia.

pallola : Malaltia infecciosa i contagiosa, de caràcter epidèmic estacional en la població infantil, que es manifesta amb símptomes catarrals seguits de l'aparició de moltes taquetes roges.

Disenteria: Malaltia caracteritzada per inflamacions importants del còlon, amb febra i deposicions sanguinolentes, ocasionades per agents diversos, entre els quals destaquen els bacils i les amebes.

Inflamació : Alteració morbosa en una part de l'organisme que es caracteritza per trastorns de la circulació sanguínia i, freqüentment, per l'augment de calor, l'enrogiment, la unflor i el dolor de la part malalta

Diarrea: Símptoma o fenomen morbós que consistix en evacuacions de ventre líquides i freqüents.

Pigota: Malaltia infecciosa, contagiosa i epidèmica, causada per Poxvirus variolae i caracteritzada per febra alta, cefalàlgies, vòmits, dispnea, taquicàrdia i erupció en les zones de flexió

Pulmonia (pneumònia) : Inflamació pulmonar aguda amb infiltració exsudativa i cel·lular dels alvèols i de l'interstici i els bronquíols, d'origen infecciós