Aquesta setmana llegia la notícia que l’ajuntament d’Enguera subhastava els aprofitaments forestals dels monts públics del seu poble per tercera vegada per falta de postors/licitadors o interessats. És un mont amb plantes aromàtiques (pebrella, romer) i pasturatges (oví o caprí).

No fa tant de temps, els pobles miraven cap a la muntanya perquè era un espai d’aprofitament que donava de menjar (cacera) i rendes (pasturatge, pedres i arenes, forns de cals, fusta, llenya); ara, estem de cul a ells i sols els aprofitem per a fer senderisme , cicloturisme o els mirem amb altres ulls quan s’encenen (focs) com aquest estiu passat.

Arxiu Municipal Albaida:

1797, ordre o carta de l’Intendent General de Marina sobre els arbres. Tots els pobles han de marcar els pins, les nogueres, les freixes de sis polzades, els roures de 8 (a quatre pams de terra), les carrasques i sureres per a qui vullga tallar els arbres hauran de demanar permís.

Estem en 1872. El plet (litigi) entre el veí de Palència, el Marqués d’Albaida (José Maria d’Orense i Herrero) Milà d’Aragó i el poble de l’Aljorf (i els altres set) sobre la pertinença del monts del poble dura ja 20 anys de juí ordinari i apel·lacions; tot comença en 1851 quan es distribueixen entre els set pobles els monts que abans eren comuns i el Marqués ho denuncia. Però L’Aljorf, endeutat, arriba a un acord amistós (contracte elevat a escriptura pública d’una transacció) perquè a l’ajuntament el juí és una càrrega feixuga i que no pot pagar. Un mont de 1.070 fanecades (88 Has., 92 a., 64 ca.) valorat en 2.500 pts. li al dona al marqués, germans, nebots i descendents a canvi de 750 pts. (despeses ajuntament Aljorf del juí). El Mont confronta per llevant amb el Mont de Muro i propietats de Rafael Ruiz, per ponent amb el Mont d’Albaida, migdia amb el Mont i terme de Muro i al nord amb el camí vell d’Alcoi i terres de Joaquin Cascant, José Cortes i Joaquin Pla. Forest formada de pins vells, pins joves, llenya baixa i pasturatge.

1898, assenyalament de 600 pins en el mont anomenat Ombria d’Aljorf. En eixe mateix any, es realitza l’operació de marcatge de les línies del terme municipal. És a dir, assenyalar els mollons del terme d’Albaida.

1898, Subhasta per aprofitament de la cacera del mont de Covalta per un any, per a dues escopetes, per la quantitat de 10 pts.

1927, s’obrin expedients, a diversos pobles del districte (des del Benicadell fins la fita de terme), per part de la “Jefatura de Montes” per expropiar els monts comunals i de propis dels ajuntaments i els particulars per a procedir a la seua repoblació. En aquells temps, recordeu, eixa repoblació “lesionava” l’economia particular i municipal perquè els privava dels seus “predios abiertos” (heretat o possessió immoble rústica)

1939-159, més de 30 expedients de subhastes, actes de lliurament i declaracions jurades d’aprofitaments forestals. Per exemple: pedra de La Pedrera en la Covalta, , pasturatge per a 160 caps d’oví, per a 300 caps d’oví, venda de 566 pins per a fusta, 500 esteris de llenya d’arbust ,300 feixos de ramatge.

1971, Ministeri d’Agricultura. Delegació Provincial de València. Secció Forestal. Circular sobre prevenció d’incendis en els monts “pròxima a iniciarse la temporada de verano, en la que como consecuencia de las elevades temperatures suelen producirse incendios forestales...se hace necesario adoptar .... medidas...a evitarlos...”: 1) entre 1 de juny i 1 de novembre, zona de perill d’incendis; 2) prohibit fer foc a 400 metres dels monts; 3) per a transitar pels monts en aquest període, es precisarà de l’obtenció d’un permís escrit; 4) administració, particulars i empreses de serveis públics, netejar la vegetació dels camins i fer tallafocs; 5) d’acord amb l’article 12 dela llei d’incendis forestals, els alcaldes poden procedir a mobilitzar els homes entre les edats de 18 i 60 anys i del material necessari, qualsevol siga el seu amo; 6) una vegada extingit el foc, l’alcalde farà una llista de les persones que han intervingut en l’extinció de l’incendi (dni, hores treballades, eines emprades, etc.)  per a passar-la a la Secció Forestal i així s’habilite la manera de compensar econòmicament els treballs realitzats.

Transacció : Tracte o acord comercial, especialment de compra i venda.

Apel·lació : Recurs judicial que la part que no està d'acord amb la decisió d'un jutge o d'un tribunal interposa davant d'un jutge o d'un tribunal superior perquè es revise el cas i es formule una nova resolució.

Esteri: Unitat de mesura, destinada exclusivament al brancatge, equivalent a la quantitat de llenya que cap en un cub d'un metre cúbic.

Molló (o fita): en topografia vol dir senyal distintiu de pedra o d'obra que, clavat en un terreny, indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori.

Expropiar: Desposseir l'Administració a algú de la propietat (d'un bé) a canvi d'una indemnització, per motius d'utilitat pública o d'interés social previstos en les lleis.