En homenatge als que ja no estan i als que encara estem. En homenatge a les paraules de l’alfabet menys emprades.

En els meus darrers tastets em faltaven 5 lletres per fer ús de les vint-i-sis que formen les beceroles (abecedari). Són : JKWYZ. Anem allà : jaç, jeep, jorn, jup, katiuskes, kiwi, walkie-talkie, walkman, ypresià, zigzaguejar, zim-zam.

Portava temps anant amb el cap jup. La tristor venia provocada perquè les coses estaven eixint tortes de debò. Els amics van voler animar-lo amb un cap de setmana en plena natura. Tardor, cacera, fotografia i fartera.

De jorn, ja estava el clàxon del Jeep astorant a les cagarneres de colors cridaners que estaven picotejant les llavoretes dels cards. Aquestes, en bandada, van alçar el vol migratori cap el nord d’Àfrica després de l’esglai humà.

Ell era un estudiant urbanita que desconeixia la muntanya i tot el que l’envolta. El van fer pujar a la part de darrere del vehicle, junt als gossos. Portava la motxilla penjada a l’esquena. En la motxilla, a banda d’una mudada, havia posat les katiuskes per si plovia molt, el walkman amb un casset gravat amb cançons de Fun Jazz Project. Grup musical format per músics molt versàtils de la terreta i que abans formaven part de l’afamat Pep Soler Group que havia aconseguit una bona venda del seu disc “Spain”. El títol del disc és una peça del pianista Chick Corea (jazz modern) arreglada pel mateix Pep Soler per a un grup de percussió. En la motxilla també hi havia posat una bossa de paper amb kiwis, era una persona que va estrenyida quan canvia d’ambient, i plàtans perquè, a banda de tindre hidrats de carboni i ser ric en fibres beneficioses per a l’intestí, fan madurar els kiwis més ràpidament segons li havien dit en l’ultramarí.

El Jeep anava zigzaguejant pel camí terròs ple de clots, vorejant els recingles muntanyenques i l’estudiant urbanita pareixia un zim-zam dins d’ell. Sí, com una campana sense batall.  De colp i volta, el Jeep s’atura en sec prop d’uns racingles i el conductor li diu:

-Urbanita, trau la teua càmera de fer fotos i comença a fer clic. Mira eixe fòssil en les roques. Un geòleg ens ha dit que són del període Ypresià. Comença la teua aventura urbanita.

En arribar al lloc on passarien el cap de setmana, l’estudiant urbanita es va quedar de pedra seca. El casup era una caseta menuda amb una xicoteta llar de rajoles massisses lluïdes amb aljeps, una tauleta menuda i quatre cadires de boga. El jaç era de palla.

-Urbanita, tranquil, per la nit no entren les raboses. Com podràs comprovar ací no tenim ni llum, ni aigua potable ni per suposat cobertura telefònica. Pren, porta’l sempre darrere. L’amic caçador li va donar un transmissor i receptor de ràdio portàtil.

-Un walkie-talkie?

-Xe, urbanita, ho has reconegut, però el saps fer funcionar? Segurament ens farà molta falta.

Van omplir les cananes amb els cartutxos, es van penjar les escopetes al muscle i van soltar els gossos. El matí va ser profitós en fotografies i quan era quasi migdia, el walkie va reclamar la seua atenció:

-al costat de la bassa de la font, hi ha un por senglar rebolcant-se, li podeu fer unes fotografies si es doneu pressa. 

La cacera de fauna i flora havia anat d’allò bé segons li van dir.

-Tenim de tot per a poder fer un bon dinar.

A banda del porc senglar, tords, perdius, guatles, xonetes, bolets d’om i esclata-sangs havien omplert els sarrons per fer un bon arròs caldós i una bona ensalada de conillets (una planta herbàcia).

A l’arribar al casup, el caçador cuiner ja tenia el trespeus al foc. Calfava un perol negre com el carbó on van abocar els animals pelats i nets i els fesols de la peladilla (garrofó) que havien estat tota la nit en remulla, un pessic de sal, safrà, dos alls xafats i les xonetes que les havien bullit abans. Van abocar l’aigua justa i van deixar coure a foc lent mentre jugaven una partida al “subhastat”.

Cap a migdia, van afegir la mateixa quantitat d’aigua que d’arròs que van posar quan l’aigua bullia. En vint minutets a xuplar xonetes i bufar en la cullera de fusta.

Profit!

Paraules buscades en el “Diccionari Valencià” publicat per la Generalitat Valenciana en Edicions Bromera, any 1995 essent director Josep Lacreu i consell assessor format per Emili Casanova, Jordi Colomina, Germà Colom, Antoni Ferrando, Lluís Gimeno, Manuel Pérez i Saldanya.

Jaç: llit

Jeep : vehicle tot terreny

Jorn : dia

Jup: ajupit

Katiuskes : calcer de goma impermeable per a la pluja

Kiwi: fruit de pell de color castany i rasposa i verd per dins, lleugerament àcid i ric en vitamina C

Walkie-talkie : transceptor portàtil

Walkman : aparell de reproducció de cassets

Ypresià: estrats del primer estatge faunístic de l’eocè inferior marí

Zigzaguejar: avançar en zig-zag (línia trencada que recorda a la z)

Zim-zam: moviment de vaivé