(6)

Un paisatge mil·lenari

Nosaltres veiem el  moviment del Sol sobre l’horitzó com un gran arc que es descriu entre dos punts. El que col·loquialment anomenem que el Sol ix i és pon.

L’afirmació “el Sol ix per l’Est i es pon per l’Oest” no és del tot veritat. Sols dos dies a l’any: els equinoccis de primavera i de tardor. El mètode per a saber on són estos punts cardinals consisteix a observar la posta o l’eixida del Sol un d’eixos dos dies. Per contra, la posició del Sol al migdia, quan és al punt més alt, sempre marca el Sud. Al llarg de l’any, l’eixida del Sol i la posta varien de posició en l’horitzó.

Al sud del poble (Albaida), hi ha un tossal estratègic que domina el pas del port, el curs de la sèquia del Port i bona part de la Vall i per on entren els primers llums del sol en horari de tardor (la foto és del 15 novembre, 08:07 h.). Parlem del Castell Vell d’època islàmica. (1)

(1)

 Estem al bell mig del tram de la sèquia mare del Port, al pla de les Clotes, al creuament de l’antic camí romà/islàmic de Xàtiva a Cocentaina i l’antic camí Albaida- Carrícola quan un clot d’aigua fa nom a la partida, pla de les Cotes. (2i3)

(2)

(3)

Un quart d’hora més tard (08:25 h.), el sol reflexa la seua llum sobre el partidor de les Jovades. Cada partició de files d’aigua necessita d’un partidor que porte l’aigua de la sèquia principal, per mig d’un braçal, cap a les distintes partides de reg. Així cada regant té la seua tanda depenent de dia i hora. Com si fos un arbre i les seues branques i rames. (4i5)

         

(4)

(5)

La foto del sol sortint pel Benicadell és just d’un mes abans, 18 d’octubre, a les 08:37 h. (abans de canviar l’hora) (6)