Escorxador de caps de bestiar a Albaida : 1865-1992 i sabíeu que...?

És l’espai o lloc destinat a matar el bestiar, a escorxar-lo, a esquarterar-lo i a llevar-li les vísceres.

Refranyer : “a la casa del poble (ajuntament) i a l’escorxador, si no hi pots ficar el peu, fica-hi el taló”. Cadascú pot entendre la frase de qualsevol manera : que és fan negocis i/o que es menja bé.

El Reial decret de 20 de gener de 1834 promovia la creació d’escorxadors (mataderos) en edificis especials destinats a tal efecte en els municipis on hi hagués un gran consum de carn, així com d’elaborar unes ordenances al respecte. Unes atribucions que requeien en els alcaldes, sota supervenció del governador civil de la província. A més, el 19 de març de 1848, es tipificaven en el Codi Penal els delictes contra la salut pública, així com la reglamentació per tal de prevenir-los. D’aquesta manera, els Ajuntaments aniran promulgant normatives i ordenances relatives als mercats i escorxadors municipals.

Any 1865, està situat en el Carrer Trinitat, nº 16. 

Any 1913, juí per denuncia d’emportar-se un cabrit sense segellar i amenaçar al menestral i a l’aforador violentament

Any 1924, caps de bestiar (reses) sacrificats a la setmana : ramat boví, 1; de llana, 5; de truja o porca, 3.

Any 1931, reglament de l’escorxador municipal (40 articles). Lloc destinat al sacrifici dels animals d’abastiment i fixar conducta a seguir per tots. Funciona baix la direcció de l’autoritat veterinària que assessora a l’ajuntament (higiene i salubritat). L’escorxador té que tindre sempre abundant aigua i el personal “matarifes y mondongueras (entranyes)” tancaran les aixetes. Funciona tots els dies, excepte els diumenges. Són animals d’abastiment : boví, porcar, equí, caprí i les aus domèstiques per a consum públic. Art. 19 “inmediatamente de sacrificades las reses, y después de desolladas ó escaldades, seran extraidos el estómago con el bazo, los intestinos con el pàncreas, el perintoneo y el mesenterio, la vegiga de la orina y el pene, cuidándo que estor[s] órganos no lleven adherides porciones de cárne....las emás visceras y la cabeza quedaran adherides a la canal hasta el reconocimiento de esta”

Any 1955. És reforma l’escorxador municipal afegint-li una reixa exterior i la cúpula. També es descoberta i arreglada una xicoteta font per als vianants que es perdia sense profit. El cost de les reformes és de 45.000 pts. i els mestres d’obra foren els germans Aragó (Enrique i Vicente).

 *Un sabíeu que....? 

perquè en el 2020, malauradament, torna a estar d’actualitat i perquè no hi ha res millor per a no repetir la història que conèixer-la bé i poques coses més eficaces per a vèncer a un enemic que repassar el seu passat.*

 Any 1957. La segona gran pandèmia gripal del segle XX coneguda com a “Grip Asiàtica” també va afectar a Albaida. Abans repassem. Va tindre el seu inici al nord de la Xina al febrer de 1957, aconseguint en menys de deu mesos una distribució mundial. L'oblidada Grip Asiàtica de 1957 que va posar a prova el sistema sanitari mundial amb un milió de morts. La pandèmia va afectar especialment xiquets, escolars, adolescents i adults joves, coincidint amb l'efecte d'agrupament de l'etapa escolar després d'aqueix primer estiu (virus pandèmic H2N2 producte de la mutació d'un virus comú en ànecs silvestres que es va creuar amb un cep que afecta els humans). Durant les festes d’octubre d’eixe any, el poble fou “atacat” per la febra asiàtica. El dissabte dia 5 es coneixen els primers casos de forasters que vingueren a les festes, però els dies 6 i 7 ja hi havia el 25% del poble infectat. El 12 d’octubre hi havia 800 casos al poble i els 2 metges (José Soler Cabanes i José Juan Estaña) i els 2 practicants (Luis Plà Cerdà i Ramon Yago Miralles) no tenien temps suficient per a visitat a tots els malalts. La malaltia dura 4/5 dies. El mal menor, no hi hagué cap mort. 

*Continuem amb la vida a l’escorxador municipal...

 

Any 1961. El qui va ser arrendatari de l’escorxador, Salvador Ferrándiz Albert, ofereix vendre la seua romana (1.000 pts.) a l’ajuntament perquè la que hi ha en l’escorxador estava avariada. La paraula “romana” té diversos significats : 1. balança de braços desiguals, en la qual el cos que es pesa es col·locat a l’extrem del braç menor i s’equilibra amb “el piló” (pes) que es fa córrer al llarg del braça major; 2. en el molí fariner, sistema de palanques situat sota les moles (graduar finor farina molta); 3. en el teler, cada una de les dues palanques amb què s’estreny el plegador (enrotllador de la roba); 4. en la màquina de segar, palanca de pujar/baixar el puat de la serra; 5. en el forn de pa, joc de palanques per obrir/tancar la boca del forn; 6. en el carro, joc de palanques que serveix per frenar. Locució : “puja el xotet a la romana i tot d’una diu: tant val” (tindre bon ull per a calcular o jutjar les coses)

Any 1975. Inspecció sobre la lluita contra la pesta porcina africana. L’escorxador del poble compleix les normatives menys el tindre unes instal·lacions adequades per a la neteja i desinfecció dels vehicles que transporten els porcs (plataforma de ciment amb desaigüe), instal·lació de mànegues d’aigua i desinfecció, fossa per recollida fem i corralets per observar els animals. L’ajuntament es compromet a esmenar (corregir) les deficiències.

Any 1979, modificació ordenança fiscal sobre el servei d’escorxador municipal (tarifes). L’estudi econòmic que es fa per calcular les tarifes és el següent : 1) despeses, 320.000 pts. ; 2) ingressos, 80 mil quilos de carns a l’any, a 4 pessetes el quilo = 320.000 pts. Així, les tarifes que s’apliquen són : a) servei de degollament, 4 pts./kg. de carn; b) estades en l’escorxador per cada dia que es pernocte : boví, 200 pts.; truja o porca, 50 pts.; caprí i oví, 30 pts.

Any 1983. Veure imatge escanejada amb el llistat de carnissers i les seues estadístiques.

 Any 1984, la Conselleria d’Agricultura i Pesca prorroga l’adaptació de les instal·lacions de l’escorxador municipal durant sis mesos. Eixe any. a l’escorxador municipal, fan matança 4 carnissers : Manuel Roig (dilluns), Bautista Quilis ( dilluns, porc), Salvador Ferrándiz (dilluns, porc; dijous, porc i vedella), Asensio Albert (dilluns, porc i corder; dimarts, vedella). S’aconsella al carnisser Asensio Albert que faça la matança de la vedella, els dijous.

Any 1986. L’enquesta industrial del sacrifici de ramat, preparació i conserves de carn de l’escorxador d’Albaida és la següent : canals d’animals, boví menor (28 tones), porcí (69 tones), oví (14 tones).

Finals anys 80, els parts d’inspecció parlen d’un escorxador que no reuneix les condicions higièniques sanitàries de la legislació vigent i que està sense número de registre

Any 1992, darrer any que trobem informació sobre l’escorxador a l’arxiu municipal amb  modificació de l’ordenança municipal del preu públic i parts d’inspecció. El 27 de desembre de 1991, els inspectors del centre de salut comunitari d’ Xàtiva comuniquen a l’ajuntament que l’escorxador “NO SE ACOGE a la excepción permanente como matadero de poca capacidad” perquè no acompleix les condicions de les directrius europees ( 91/497 i 8/CEE de l’any 1991) : local sense sifons ni parets revestides, manca d’il·luminació, corredors amb mateixes deficiències, lavabos del personal no separats, sense dispositius de neteja i desinfecció, manca de dispositius d’aigua calenta i gelada, falta d’equipaments de refrigeració, d’eliminació aigües residuals, etc., etc.

A les 12 hores del 27 de gener de 1992 es tanca l’escorxador municipal d’Albaida. 

Vos deixe amb els següents tòpics albaidins :

“Ai, Albaida, la usurera, / tanques baguls i maletes,/ recordant el temps passat/ quan corrien les dobletes”. (doblets = antiga moneda d’or que hi havia de dos, quatre i cinc duros)

“Tindre més raó que Parinou en Albaida”. (parinou = joc que es feia amb cassoletes de fang o argila tendra, que es llançaven amb la boca cap avall, de manera que esclafiren)

Arxiu Municipal Albaida. Novembre 2020