Aquesta vegada no he fet cas al refrany i he caminat per una senda novella. Novella per a un foraster com soc jo, però vella per als del poble perqué m'he endinsant pel terme entre horts del segle XXI i hortes medievals per descobrir l'arquitectura hidràulica i fotovoltaica rural. De vegada en vegada, hi ha que deixar les sendes velles.

En la passejada he descobert camins que són culs de sac (sense eixida) i el pas del temps amb les antigues conduccions d'aigua com pot ser una séquia i un aqüeducte de 3 arcs de mig punt construits amb pedra calcària per fer córrer l'aigua des de la fonteta del barranc fins els bancals per poder regar les antigues hortes islàmiques. El regadiu valencià és una herència cultural i social que devem restaurar i conservar. 

Les altres sendes novelles m'han fet veure l'arquitectura rural del segle XXI. Bancals a goteig amb una bassa de reg destinada a emmagatzemar 220.000 m3. d'aigua i l'aprofitament del sol per part dels éssers humans per fer llum. Els anomenats horts solars. L'energia solar fotovoltaica és l'energia elèctrica que s'obté directament del sol a través d'instal·lacions fotovoltaiques compostes per panells o plaques solars. La fotovoltaica es presenta com l'alternativa real a les fonts d'energia tradicionals basades en combustibles fòssils i que perjudiquen a l'ecosistema per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.