Divendres 13 de desembre,
Santa Llúcia, ens hem despertat a trenc d’alba i és un dia ventós com podeu
comprovar en el collage de la foto d’Albaida. “Sol rogenc, vent de Ponent”
. Diuen i conten que la mare naturalesa ens envia en cada moment el que ens fa
falta, però veient i comprovant el que estem fent els ésser humans amb el clima,
ja no ho tinc tanc clar.
Però bé, jo hui vos vull escriu “A tronada passada” de :
La paret del pantà,
una truita sense ous i l’alçapiu
1)Mirant el vídeo de la
presa d'Isber del dia 4 desembre (xarxes socials, premsa) m’ha vingut
al cap una idea un poc descabellada : la memòria és com una
presa/embassament/pantà d'aigua. Li dona vida al nostre esperit, el rega. Però
igual que la presa/embassament/pantà, necessita de forats (sobreeixidors) per
buidar-se perquè si rebenta o se'n ix per dalt desfà tot el que es troba per davant.
I per altra part, una vegada buida (la presa i la memòria) es queda seca. Ens
resulta difícil de creure que podem caure en eixe "barranc de
l'infern" que són les malalties com l’Alzheimer, la depressió o la
bogeria. Per a mi, el passat són imatges sense fil conductor, com illes en
una mar de records. De totes les maneres, les coses que s'obliden no es
perden del tot. Estan dormint, no mortes, en algun racó de la memòria i, es
poden despertar.
Quant hi ha què recordar?
Ni poc ni molt. Per exemple, els meus records són nou paraules: sol, família,
amics, poble, natura, pilota, estima, foraster, llegir. Quines són les
vostres?
*Si voleu saber sobre l'embassament
d'Isber, podeu clicar als enllaços d'ací baix. L'altre dia (2010) vaig escriure
sobre el mateix (3 posts):
2)
en casa, les tasques les tenim compartides i l'altre dia em tocava fer el
menjar. Havia pensat, entre altres coses, fer una truita (redona) de creïlla i
ceba. Però mira per on, no tenia ous. Què faig? la truita de la fam
(farina, aigua, rajet d'oli, sal). Vaig recordar que tinc un vell amic al poble
(Vicent) que una vegada em va dir: “jo faig truites sense ous”. Pensat i
fet, li cride per telèfon. Com sempre, no contesta. Tinc que tirar mà de
llibres com el del cuiner Ignasi Domènec. El Sr. Domènec va arreplegar una
manera de fer-se. La seua recepta està en el seu llibre “Cuina de
recursos”(1941). En els anys de la postguerra hi havia molta fam i pocs
aliments i tampoc tenien creïlles, però si taronges. Aleshores, ho podem simular
amb la corfa d’una taronja fins l’albedo (part blanca). La recepta prossegueix
amb el bullit de l'albedo durant una ratet llarg (2 o 3 hores per treure-li l'amargor).
S’escorren
bé, es posa sal i es fregeixen. Se li afegeix un poc de ceba trinxada. Ara cal
inventar-se l’ou per lligar-ho tot. Com? Es frega un all en un plat, afegiu
unes gotes d’oli, 4 cullerades de farina de blat, 1 culleradeta de bicarbonat,
un polsim de pebre i 8/10 cullerades d’aigua (cullera sopera). Ho bateu bé,
deixeu-ho reposar i ja està a punt per
fer la “truita de la fam”.
Al
tirar mà dels llibres, he ensopegat en “Speculum al foder” (espill del
fotre) de finals del segle XIV. El llibre parteix de la concepció galènica que
hi ha sis coses no naturals que permeten mantenir la salut: menjar i beure,
vetllar i dormir, l'exercici i el repòs, les replecions (abundància excessiva
d'un o més humors, i en particular de sang) i les evacuacions (entre aquestes,
l'ejaculació), l'aire que ens envolta, i les passions de l'ànima. És a dir,
l'enamorament provoca malalties, però l'acte sexual és sa. Vos apunte un parell
de begudes per endreçar la verga i que multiplica l’esperma: 1) una infusió amb llet i canyella. Beveu-la
en dejú, i tot el dia en lloc d’aigua. Si voleu, li podeu afegir sucre; 2) licor
de menta o com diguem els valencians l’alçapiu. Se li pot afegir glaçons. Es
pren a la sobretaula i en tot moment. Si el fas un got un dit de llet amb un
raig de menta i aigua gelada s’anomena “el somni blau”. Aquest es pren després
de sopar. Com a mínim, i perdoneu l’expressió (penseu que estem en temps
medievals) “si no planteu, al menys, riureu i xalareu (passar-ho bé) amb unes
begudes ben agradables”. “Dels pecats del piu, Déu se’n riu”. 
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada