Després de les darreres plogudes, val la pena passejar pels nostres camins i sendes i gaudir dels olors de la terra i dels paisatges. Dins d'eixe gaudiment visual i olfactiu hi ha apareix "un però" : l'abandonament de la majoria de les terres i per tant de les séquies, aljubs, assuts, basses i motes.

En ve al record  els meus anys "d'orengo" quan als estius els homes les netejaven i nosaltres, la xicalla, les nits de lluna plena, caminaven per les vores de les séquies buscant granotes amb la lluna com única llum. 

El lladruc de gossos fa que torne a la realitat. Una "mota" segons el diccionari és un cordó litoral dunar, però també pot ser el cavalló que limita lateralment el llit d'una séquia o es séquies paral·leles al llit d'un riu.

Hui la passejada ha anat pels antics camins de Xàtiva-Cocentaina i Albaida-Carrícola entre masos i cases de llauradors : Serafina, Vidal, El Pansat i Les Clotes. 

La casa i el molí de Les Clotes són mencionats en el Llibre del Repartiment (1248). En el llibre "El patrimoni arquitectònic d'Albaida" escrit per R.Yago, R.Jordà i A.Soler trobareu tota mena d'informació; inclús d'una anècdota trobada a l'arxiu d'Albaida i que passe a contar-vos.

L'any 1596, el moliner Diego Gonzàlez treballava en el molí de Les Clotes quan cap migjorn va vore entrar un home dAtzeneta (el morisc Pere Rodona de malnom "Murmur") al molí i furtar una paella gran. Pareix que el dit "Murmur" es va jugar la paella, no sabem si a les cartes o en una partida de pilota, contra "Bollet" d'Otos. La va perdre. El tal "Bollet" va anar a vendre la paella a un calderer d'Albaida (Guillaume Rellach). El calderer va reconéixer la paella perquè l'havia fet ell i li l'havia venuda a l'amo del molí de Les Clotes (Jaume Montoro). "Bollet" li digué que li l'havia donada un "bobià"(discapacitat). Aleshores, anaren a tornar-la al seu propietari.