El temps pot ser la durada i successió de les coses que tenen un final com per exemple “tenir temps de” (vida) i/o l’estat de l’atmosfera, “fa bon temps” (oratge). 

El valencians tenim una locució que diu “donar temps al temps” que vol dir deixar passar les coses, però quan u va fent-se major, no deuria deixar passar el temps perquè el temps passa, “qui temps espera, temps li falta”.

Si acabeu de tornar de les vacances, com jo, tenim la sensació que han estat curtes i que fa un segle que han estat. Però si encara no les ha tingudes (les vacances), els dies que el queden per agafar-les estan fent-se una eternitat.

La percepció que tenim del temps varia en funció de molts de factors o al menys això diuen els experts. L’edat, les malalties, les emocions, les activitats diàries, etc. són elements que influeixen en modular el temps. Per això no és estrany la sensació que el temps passa volant conforme ens fem majors, o que el temps no passe ni a tirs quan estàs malalt o aturat. Però en realitat, el temps és el mateix per a tots i totes. Són les emocions les que modulen la nostra percepció. Un home que li deien Albert Einstein deia que el temps és relatiu i posava l’exemple “una hora sentat en un banc amb la persona que estimes passa en un minut, però un minut sentat en una estufa calenta pareix una hora”. La distinta percepció subjectiva del temps varia en funció de com t’impliques en el que estàs fent: si ho fas a gust, el temps passa més de pressa que si el que fas, t’avorreix.

Per a un xiquet, un any, representa un 10% de la seua vida; mentre que per un adult  com jo, un any no arriba al 2%. Per aquesta raó, el temps passa molt a pressa conforme anem envellint. El secret està en la vellesa (vell) i no en la bellesa (bell).

Un consell, centreu-se en el que feu perquè gaudireu més del què esteu fent. 

Temps per gaudir del temps!