Tinc una cosina (R.M.M.) que està més “tendra” (tendresa, sentimental) per raons maternals (enhorabona, quina filla més rebonica tens) i em busca les puces cada vegada que ens vegem. Son puces bones (si les busqueu, les trobareu) que em fan pessigolles de rialles i d’estima comuna. Que si sóc el consentit/malcriat de sa casa perquè la tia (sa mare) m’ho permet tot, des de fer-me dos gotets i mig de vi amb el tio, fins i tot, entrar el gos a casa; que si soles escric de persones que es moren; que si escric amb unes paraules que no s’entenen, que si tinc uns pensaments i idees “raretes”, que si sóc “agarraet” i seré el més ric del cementeri, etc., etc.

Quanta raó tens (en quasi tot)!!

Sentim que estem vius buscant el que ens agrada, però hi ha vegades que tenim que saber controlar-mos perquè els excessos i abusos creen “massa dependències i malalties estranyes i modernes”. Sincerament crec que la dependència a les noves tecnologies (telèfons mòbils, xarxes socials) ha fet que les nostres ments estiguen "segrestades". Trols (humans o no), “haters” i personal tòxic han creat reaccions en cadena d’opinions totalitàries, mentides, odis i insults. Jo ara tinc massa dosi de dopamina (neurotransmissor relacionat amb el plaer i la motivació). Els "likes" provoquen espurnes (xispes) agradables en el meu cervell, als quals és difícil resistir-se. És una debilitat, és additiu. Això junt a les notificacions propagandístiques d’empreses com google o amazon m’ha creat un còctel "drogoaddicte".

Ho han fet sense jo donar-me conte perquè han captat la meua atenció com usuari d’internet i em mantenen enganxat  (economia de l’atenció).  Ara estic com l’experiment “Skinner” i la seua  rata famolenca. Una rata tancada en una caixa sense menjar, però amb una palanca. Si baixa la palanca, cau el menjar. El comportament de la rata està condicionat a menejar la palanca si vol menjar (executar certes accions).

Sense donar-me conte, he inoculat una malaltia. Ho acabe de consultar i confirmar amb els actuals metges virtuals que trobem per tot arreu en internet i m’ho han dit claret :

“- Su diagnostico es muy evidente,  tiene la mente secuestrada.

Su enfermedad se llama “el tintineo del pseudo-placer”.

El "m’agrada" de les xarxes socials s’anomena "la campanada del pseudo plaer".

Què? Com? És greu? Té tractament? Té cura? Que m’aconsella?

Un fum de preguntes que es queden sense resposta perquè s’acaba d’anar la llum de casa i m’he quedat sense wifi. Encara em queda un 10% de bateria al telèfon, però no vull despertar a la família; tampoc m’atreveisc a comentar-ho en el grup de WhatsApp dels amics. Què diran, què pensaran, quina vergonya.

Calfreds, tremolons, taquicàrdies, no se que fer.

  No vull ser cap endeví malastruc (agorero), sols vos vull sensibilitzar sobre el mal ús de les noves tecnologies.

Comencem la desintoxicació tots i totes! No rendir-se mai!!