“el rebesavi de l’hamburguesa” va ser dut a les nostres terres, al menys, això diuen els experts, pels repobladors genovesos (italians) que arribaren a la Safor pel segle XVII junt als mallorquins (expulsió morisca de 1609) i havien fet nit a Còrsega on menjaren “figatellu” (això no està comprovat).

Estic parlant del figatell.

Producte alimentari desconegut per a molts/es. Com porte amb mi el catret de la iaia i una llibreta i un llapis, vaig a posar-me a l’ombra de la figuera per poder seure i escriure quatre cosetes perquè l’estiuet de Sant Miquel casca de valent:

“El figatell” és un embotit fresc elaborat amb magre i fetge del porc. A la barreja se li afegeix julivert, pebre negre i roig, clau i sal formant una espècie de mandonguilla grossa. La mescla s’embolica amb “la mantellina o randa” de porc. Es pot menjar fregit o a la planxa. Menjar típic en moltes comarques com la Safor, les Marines o la Vall d’Albaida. Els aragonesos tenen la seua versió coneguda com “fardel”.

“La mantellina” també pot ser és una peça de roba fina amb que les dones es cobrien el cap i l’esquena per a anar a missa i a altres funcions religioses o eixe tel de núvols baixos que cobreixen els cims de les muntanyes.

“Passejar la mantellina” és passar el temps en visites inútils.

“La randa” també és un conjunt de fils entreteixits formant puntes, destinat principalment a adornar les vores de vestit o d’altres peces de roba.

“Fil per randa” és contar o fer una cosa minuciosament, amb tots els detalls.

“El catret” era una cadira plegable, formada per dues barretes que sostenien una tela i dos parells de petges que formen dues aspes i es pleguen. Tenim una cançó popular valenciana que diu ... “Amparito/ la filla del mestre/ diuen que festeja / en un xic foraster. / I els diumenges, / quan ella va a missa, / el novio darrere / li porta el catret. / I, com és tan xicoteta, / meneja el culet.....” .

Encara em queda punta al llapis i un trosset de paper per fer un poc de publicitat del seté art : el cinema.

L’altre dia, mirant el programa de la televisió valenciana À Punt “Bambant per casa: a la vora del Sénia (Baix Maestrat)”, han passejat, entre altres pobles, pel poble de Traiguera. Un poble lligat a les pantalles del cinema. Fa 3 anys (2016) amb la pel·lícula d’Iciar Bollain  “L’olivera” (oliveres mil·lenàries i l’olivera de la Sinfo) i enguany (2019) amb la pel·lícula titulada “La innocència” de la directora novell Lucia Alemany (34 anys). La pel·lícula ha estat seleccionat en el Festival Internacional de Sant Sebastià 2019 en l’apartat de “nous directors/es”. El rodatge de la cinta es va realitzar entre revetlles, processons i bous al carrer de les festes d’agost amb la gent del poble. Una xica jove somia en ser artista de circ i eixir del poble, però sap que per aconseguir-ho tindrà que enfrontar-se amb els seus pares. Un estiu amb amigues i el seu nuvi, amb qui porta una relació en secret que canviarà la seua vida per sempre per un fet que li passa (embaràs i avortament). Fins ací puc escriure... perquè s’ha trencat la punta del llapis, em fa soroll la panxa i m’ha entrat una fam de mil dimonis.

Agafe el catret baix del braç i me’n vaig rebotint a la carnisseria i el forn. Hui toca entrepà de figatells a la planxa i un parell de figues “furtades” maduretes, coqueretes i picadetes pel pardal, però no li ho digueu a l’amo.