Però jo no vull parlar d’eixos temes (ho deixe als experts),
la pluja, el fred i una fotografia han fet que recordara una tradició perduda :
la matança del porc :
era una activitat molt arrelada en les nostres cases. Era un
acte familiar i festiu perquè necessitava de moltes mans per fer-la. El
carnisser no esperava que l’esmolador (ofici ambulant) apareguera pel poble
perquè a casa tenia la pedra (d’oli o d’aigua) adequada per esmolar els ganivets
i les destrals. Una vegada extretes les vísceres del porc , el que es feia era
pesar-lo en canal amb la romana. La “romana” és una balança de braços desiguals,
en la qual el cos que es pesa és col·locat a l’extrem del braç menor i s’equilibra
amb un piló (pes) que es fa córrer al llarg del braç major.
Encara recorde les paraules del “Rabosa” (carnisser del
poble) :
“- josep, del porc s’aprofita tot!!”
Ara, els fills, Sergi (i el seu gantxo per a dur el porc a
la taula i posar-lo en decúbit lateral) i Òscar (amb la Juana i seus ingredients
secrets) volen tornar treure-li profit al porc : sobrassades, botifarres, poltrotes,
blanquets, ....
Una elaboració artesanal amb la sang líquida, el magre del
cap, del cuixot i de la papada, amb les espècies naturals com el clau, el pebre
negre i la sal i l’ús del budell de l’intestí gros perquè és més resistent a
les altes temperatures de la cocció. Així s'ha anat elaborant l'embotit al
llarg del temps, aconseguint conservar el producte de forma natural.
Què més cal?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada