Estem en plena primavera d’hivern o tardor i com tots sabeu és temps de nostàlgia.

Anys huitanta del segle passat. 5 persones vivint en un pis llogat. Tots estudiants universitaris. 

-          Xe, Josep, on vas a aquestes hores? No fem la partida de truc?

-          Vaig a fer un parell de telefonades i quan acabe, jugem. Demà no tenim classe i podem vetlar. El que no se quan tardaré perquè, la de baix de casa, el dimecres és el dia  de més cua. Aniré a la de l’altre cantó.

Baixava les escales contant “els duros” que portava (les monedes de 5 i 25 pessetes) i pensant: un poc més per a la parella i menys per a la mare i li diré que aquesta setmana vaig “curtet” de monedes. Ara ja no vaig “curtet”, ara m’he fet “agarraet”.

Totes les setmanes deia la mateixa frase final lapidària : - quan escoltes un “piiiiiiii” és que es talla. No tinc més solt (monedes). T’estime!! .

Això és el que significa per a mi “la cabina de telèfon”:

la veu de la mare, la veu de la núvia.

He llegit que el 1 de gener de 2019, les cabines telefòniques i les guies de telèfons (en castellà “listines”) desapareixeran malgrat estar considerades com un servei universal en el Dret Europeu: té que hi haure com a mínim un telèfon públic en cada municipi de mil habitants o més. A dia de hui queden unes setze mil. 1 de cada dues no es fa cap cridada. Ara es considera “un servei públic obsolet” (recollinsis amb l’obsolescència tecnològica). 

Una cabina telefònica era una xicoteta estructura que en el seu interior contenia un telèfon públic.  Diuen i conten que tot va sorgir degut a una urgència mèdica a finals del segle XIX. W. Gray tenia la dona malalta i necessitava cridar al metge, però l’home no tenia telèfon a casa. Va anar de tenda en tenda però tot eren respostes negatives per deixar-lo cridar per telèfon. W. Gray va idear de fer oficines públiques amb telèfon i un operador, però allò va ser un negoci ruïnós. Finalment, va instal·lar els telèfon públics en establiments públics i en els carrers.

Si voleu saber com va quedar amb el metge i la seua dona..... la història acabà amb final feliç.

a història acabà amb final feliç.