He
tret la mascota a passejar, vespra fira de Cocentaina, i als dos, ens
ha agafat pixera al mateix moment. Jo he pogut aguantar-me la pressió de
la bufeta, però l,animal no. Ho ha fet a la soca d'uns arbres prop del
cementeri (panteó). Paraula que ve del grec "koimeterion", la qual vol
dir "dormitori"(?). Sí, perquè per als cristians ès el lloc on dorms
fins la ressurreció. Al poble tambè l'anomenem "camposanto" i es
preguntareu per l'origen de la paraula. Segons tinc entés és perquè a la
ciutat de Pisa, per higiene, van tancar el cementeri i fou cobert de
terra duta de dels "llocs sants" de Jerusalem. Ni "truco, o trato", ni
butoni, ni tarasca, ni home del sac. La necessitat fisiològica ha estat
el primer per a la mascota i per a mi. Jo arribe al
"mingitorio"(urinari) però recordant la frase del savi: " pixa dins amb ganes i tranquil, però fixa't i pixa dins".
I per què no? Se que ella no vol ser la protagonista del meu tastet; la comprenc, però la possibilitat de recordar (o imaginar) amb paraules és allò que ens fa únics als éssers humans. Paraules orals o escrites, em dona igual. Gravació sonora i/o escriptura, és el rastre que deixem a les altres generacions. És la voluntat d’un fet per a què no s’oblide, el desig de transcendir. A cau d’orella es conten els secrets, i així la paraula oral o escrita activarà la nostra memòria al voltant del foc, del tendur o de les actuals xarxes socials. L’escrit el tenia guardat en “una carpeta” del USB... ...El 12 de setembre de cada any és celebra el DIAM, però per a una persona malalta com ella quasi tots els dies de l’any són DIAM.... Comença a fer-se de dia i sona el telèfon en la tauleta de nit. És el de Rosa M.O., però ella no està. Ha passat una mala nit i van.... Està en el sofà amb les persianes baixades. Té una bossa de gel al cap, s’ha pres la medicació i ha demanat que...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada