pilota de fulls de paper

Altres temps, altres històries.  Diu i conta la gent d’una cert edat que el mes de novembre era un mes per a femar, llaurar les terres i iniciar la collita de l’oliva al rompre el dia (fer, collir i/o arreplegar). També que era un mes de trànsit entre la tardor i l’hivern on passaves dels primers freds a la bonança de l’estiuet de Sant Martí (11 de novembre)   i a les primeres nevades. En eusquera el mes de novembre s’anomena “azaroa o hazila” (època de llavors). *Un incís : En basc, els noms dels mesos tenen un significat. Recopilen informació i coneixement. No és només el primer, segon o desé mes. El nom representa un moment o cicle natural concret al qual el caseriu respon culturalment. Ens parlen de modes de mirar i estar en el món.   Tornem... Si es doneu conte, estic escrivint en passat les formes verbals perquè el canvi climàtic ha marejat tots aquests costumaris en el curs de l’any. En aquest mes, “azaroa/hazila”, uns dimoniets peluts i negres com el sut...

D'aquells que marxaren i d'altres que arribaren....    Vespres de novembre de 1609. Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ram...

  La vida i la mort. Dues paraules tan unides i inseparables però que sempre volem que estiguen allunyades una de l'altra.  La mort sobtada d'una amiga de la infantesa, malgrat la seua malaltia, molt vitalista i alegre mai és esperada i que sempre ens pilla amb el peu canviat ens porta al buit, la tristor i la foscor.  La nova vida d'un recent nascut ens porta als somriures, el fer-li festes i les alegries a la casa.  Eixes vivències vitals també les trasllade als "companyers/es" dels animals de companyia (ara anomenats mascotes; un incís, la mascota també és una figura que representa un grup o simbolitza un esdeveniment, per exemple, "el naranjito"). Són animals que ens proporcionen afecte i inclús protecció que conviuen amb les persones i no pertanyen al món salvatge.  Ahir vaig soterrar al conill "pitxi" que portava quasi 8 anys vivint amb nosaltres. Moment de tristor.  Hui, abans de l'alba i a trenc d'alba he eixit a passejar amb el...

La iaia velleta tota de dol i mocador negre de seda al cap, està sentada en la cadireta de boga de pam i mig baix de la parra fent llata quan li cauen dos pàmpols i em diu. Xiquet encara estàs ací. Vinga agafa la cistelleta de videt que està al rebost i te'n vas a la Perereta i em portes peres, figues i busca que trobaràs esclatasangs (també dits pebrassos). Però agafa el camí de la dreta, mai de l,esquerre. Com un bon xic obedient que fa cas als majors, agafem la senda del Collao i pugem a la Carena (cresta). Res de res trobem. Bé, mentida. Darrere de mi a dos tretes de bragueta del Màlia, les runes del poblat íber de Coll de Garga. I davant de mi, a dos volees del Paco el de la ti Dora, el Cavall Verd esperant alçar el vol. Al fons el Sr.Montgó dient-nos bon dia i la Sra. Segària encara dormint cap per amunt amb la boca oberta (els ronquits s'escolten per tot arreu). Quan arribe dalt (vore el vídeo) sent el ressò de la iaia velleta encanada rient-se de mi. Què bonica és la in...

A pèl, sense guarniments, perquè no són necessaris per obrir els ulls i parar les orelles a l'hora de descobrir i xafar els seus carrers empinats i sinuosos del Poble Dalt, Poble Mig, Poble Baix i Fontilles. Caminar pels seus camins i observar la natura amb eixes muntanyes aspres i de difícil accés. Admirar i apreciar els seus llavadors i fonts brolladores de fils d'aigua. Un atractiu per EMPESCAR : LA VALL DE LAGUAR

 Camina al meu costat un home a punt de fer 92 anys. Li dic que hui ha eixit un dia amb blanura. Calor, calor. De colp i volta els dos ens quedem mirant la tomaquera de la foto. Li dic tot canvia. Ell pausadament al seu ritme em fa la reflexió. La culpa és nostra Josep "de tant que volem saber estem fent canviar la vida i la natura". Ell amb el seu cabàs de palma (llata) penjat al muscle agafa la senda vell a per aigua a la font. Jo mig coixo, aquestes dies tinc mal al genoll (canvi d'oratge?) agafe senda novella amb la companyia del gos.  Bon diumenge. Posdata : (*) la filla menuda de l'home pastor i margenador de pedra seca em rectifica els anys de son pare"josep mon pare va a fer 93 anys". A cadascú lo que és d'ell i Més mèrit per a ell, no trobeu

  Un agost en la terreta des d'un altra visió. Per raons de salut ocular, és un estiu on la llapissera, el paper i la lectura estan guardats en el rebost. Toca fer passajades matineres i no molt llargues. Aleshores us convide a jugar amb mi a un senzill joc fotogràfic.  ENDEVINAR ELS TOPÒNIMS.  Tant per a guarers com per a senderistes que coneguen i estimen el nostre paisatge muntanyenc i patrimoni agrícola. I perquè no, per aquelles persones que no el coneguen i s'animen a vindre i gaudir d'ell. 15 fotos, 15 noms per encisar-vos a descobrir-lo.  Foies (bancalets) i marges de pedra seca (pujadors i marges de pedra adaptats a la topografia), muntanyes poderoses i miradors encisadors, conduccions d'aigua (fonts i fontetes).  Els sabeu? els conegueu?  La primera foto és una eixida (orto) de sol captivadora i embruixadora per a mi.  Bon estiu!! Fotos:  Muntanyes. Canons de Fonts. Foies i pedra seca: