Vespres de novembre de 1609.
Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ramellets de camamirla, timonet i romer i un paper de drap escrit en àrab amb fórmules de remeis. Ella un sarró. 8 gallons tallats de pell de bou, un grapat de borra cardada, un punxó, cordell i una petita premsa hidràulica.
Juny de 1611.
El mateix port de mar. Colons. Arriba un vaixell carregat de 27 nous repobladors agricultors per anar a ocupar les terres despoblades. El soldat està endeutat i per un grapat de vellons ven als dos germans a una família. Yousef i Amira, nou batejats, ara són Geroni i Esperança. Els germans són pujats a un carro tirat per dos matxos. Dos germans que fan el camí de tornada. Bancals per llaurar. Foies ermes. Solsides per alçar. Un lloc de coves a la falda d'una muntanya màgica que no es va convertir en el cavall alat desitjat.
Juliol de 1635.
Anys de sequera. El verger de les hortes ha desaparegut. Font Grossa, Font Figuera, totes seques. Els cànters d'aigua estan buits. Ni gota per beure. El Duc fa una crida “ ARA OIATS tots per manament del senyor duc us fa saber que es busca saurí que no bruixa que marque aigua amagada baix la terra....” Amira, ara Esperança, amb una vareta de fusta de lledoner verd en forma de i grega demana silenci. Bufa vent de ponent. Es concentra. La vareta es belluga. Ací, als meus peus. Pou marcat.
Agost de 1636.
La saurina havia tingut èxit. El senyor duc dona permís per fer Festa Major a la plaça junt al nou campanar i la nova església construïda damunt l’antiga mesquita. Baix d’una morera es cuina menjar de cristians vells. Arròs amb fesols i naps amerat amb vi de garnatxa. En l’altra morera, cuina dels cristians nous. Cous-cous endolcit amb panses de giró. Acabat l’àpat, un carminatiu. Infusió de begudes espirituoses. Cantueso i herbero. Desafiu a la paret del campanar a pilota. Partida a 35 tantos contant els jocs de 7 en 7. Home bo Yousef, ara Geroni, “el despenjador de pilotes”.
Agost 2023.
Festes. Concurs de paelles planes de dos anses a la plaça. Premi a una vegana i una de carn de caça. Productes de proximitat. A l’ombra de la morera, desafiu partida de xamelo (dòmino). Dos natius o millor dit, aborígens, del poble contra un nouvingut i un migrant. Begudes espirituoses per als 4. Cremaet i Cafè licor. Barra festers, Música de fons ”cassalla paradise”.
“Qurà” (alqueries)
Poble Dalt, Poble Mig, Poble Baix.
Cens de 1488 parla de “44 cases per Alaguar e ses alqueries”
Cens de 1563, 3 alqueries: Campell 25 cases; Alfeig (Fleix després de la repoblació), 12; Benimaurell, 26.
La Vall de Laguar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada