La mort sobtada d'una amiga de la infantesa, malgrat la seua malaltia, molt vitalista i alegre mai és esperada i que sempre ens pilla amb el peu canviat ens porta al buit, la tristor i la foscor.
La nova vida d'un recent nascut ens porta als somriures, el fer-li festes i les alegries a la casa. 
Eixes vivències vitals també les trasllade als "companyers/es" dels animals de companyia (ara anomenats mascotes; un incís, la mascota també és una figura que representa un grup o simbolitza un esdeveniment, per exemple, "el naranjito"). Són animals que ens proporcionen afecte i inclús protecció que conviuen amb les persones i no pertanyen al món salvatge.
Ahir vaig soterrar al conill "pitxi" que portava quasi 8 anys vivint amb nosaltres. Moment de tristor.
Hui, abans de l'alba i a trenc d'alba he eixit a passejar amb el gos. Moment d'alegria.
Passejant pels camins del terme he recordat quan era menut, a casa dels meus iaios, com en les cases hi havia tota classe d'animals doméstics i de companyia: gossos, gats, pardals i en els corrals de casa estaven les gallines, conills, matxos, burres, ovelles, cabres, etc.
Tots eren i són estimats.
Vita et mors.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada