pilota de fulls de paper

Sr. Mol, no cuchichee tanto y haga usted   el favor de salir a la pizarra. Disculpe Don ...., soy Moll , con elle, no ele. Si quiere me puede llamar con y. “ Moy ” i aix í   parlem de la p ronunciaci ó de la consonant ll com a i semivoc à lica,   “ lle í sme i ye í sme ” :   “ vaya con la baya de la valla ” i no de mols qu í mics que no els tinc massa estudiats. Encara me ’ n recorde del colp de carxot, potser d ’ ah í em vinga l ’ afici ó a la pilota, perqu è em peg à un calbot i de l ’ estir ó d ’ orella acompanyat d ’ un zero en l ’ avaluaci ó . Va ser fulminant de Don.... ...eren altres temps d ’ escola (EGB) i de r è gim de govern (dictadura). Parlant de “ molls ” , tinc un nom de fam í lia, millor dit dos (els cognoms s ó n els noms de fam í lia que es transmeten de pares a fills), que sempre m ’ han acompanyat a l ’ hora de dirigir-se a mi. É s a dir, crec que s ó c m é s Moll que Josep/Pepe/Pep per als coneguts meus. El cognom Moll es poc...

El conveni per a la creació del servei públic d’una biblioteca municipal entre l’Ajuntament d’Albaida i la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència es va signar el mes de novembre de l’any 1989 estant alcalde José Bellver (aprovat en el ple del mes de març de 1988) i registrat en la Conselleria l’any 1991. Un conveni on es creava, per primera vegada (cal recordar que ja hi havia hagut diversos intents anteriors que van quedar guardats en calaixos-arxiu municipal-   i que no van arribar a bon port -demorats indefinidament- per manca de diners de l’ajuntament “... las agobiantes múltiples atenciones que pesan sobre este ayuntamiento hacen difícil...” : any 1964, carrer Elias Tormo,1;   any 1966, carrer Sant Francesc; 1972, carrer L’Olleria), una biblioteca pública municipal. La conselleria aportava ajudes econòmiques per a mobiliari, fons bibliogràfics, material informàtic i fungible i l’ajuntament un espai físic, el cost del mobiliari, les despeses de manteniment, crear en ...

Hui no he pogut esmorzar i m’he fet “solo un cafè solo” llegint la premsa escrita. Em pare a llegir la notícia que un grup de música tradicional gallega, i cantant en gallec, s’ha presentat al concurs per a participar en el festival d’Eurovisió representant a Espanya. Si guanyen, potser que siga la primera vegada que una llengua cooficial espanyola ens represente. Si no recorde malament, pels anys seixanta, no van deixar que Joan Manel Serrrat ho fera amb “la, la, la”. El grup musical gallec s’anomena “Tanxugueiras” i m’ha picat la curiositat del seu significat. He consultat el portal de paraules que divulga el lèxic gallec (RAG) i resulta que “tanxugueiras” ha estat la paraula escollida de l’any 2021 en una votació virtual pública. El vocable, el busque en el diccionari gallec i no està. Pareix ser que és una alteració etimològic de la forma “teixugueira”. És un zootopònim (zoo =animal; topònim = nom de lloc) que indica els espais on hi ha presència de “teixugos o porco teixos”, els...

  Hui fa un fred de coll... i mi.. , bo que pela (vegeu com ja no renegue?) i els especialistes diuen que per baix de sis graus (negatius) ens quedem a casa. Ma mare sempre em diu que em pose la rebeca (jaqueta de gènere de punt sense coll que es corda per davant) quan trac el gos a passejar i fer les seus necessitats i que no siga tan renec (utilitzar paraules o expressions injurioses o grosseres). Escolteu a les mares (i als pares també). M’he ficat la rebeca i la boina (gorra redona sense visera, de llana i negra) i els guants de boxejador. Necessite abrigar-me.   Quan encara no he girat el cantó de casa i un vell amic i company de treball hem solta: -redeu Josep! pareixes un pelacanyes !! Pela canyes? Amb el pare he anat a fer canyes al canyar del barranc i després les hem pelat per a l’horta (barraca de tomaqueres o del fesolar), per espolsar les ametles de l’arbre i la vella costum tarongera (saviesa popular): l’acte d’encanyar, enforcar o falcar un bancal de taronge...

Estic a casa passant el temps fent mots encreuats (crucigrama) del peri ò dic de paper quan llig la definici ó de la paraula de 7 lletres que tinc que descobrir. Diu aix í : tros petit de pa sec. En la punta de la llengua tinc la paraula. No vol eixir. En eixe moment, la panxa em fa soroll. Vaig a la panera i sols hi ha un tros de par dur i sec (roseg ó ). Obric el rebost de Nadal : pastissets de moniato, torrons, polvorons i carquinyols (rosegons), un dol ç cuit al forn elaborat amb farina, ous, sucre i ametla. He omplit el buc, per ò redeu, la paraula que no vol eixir de la llengua. All í est à amagada. Vaig fent i omplint altres definicions i aconseguisc saber les tres primeres lletres “ ROS _ _ _ _ ” . Ja tinc un comen ç ament. Agafe el diccionari (de paper) i busque paraules amb set lletres. No costar à res. Els collons del Montg ó ! 13 paraules: 7 paraules amb dues “ ss ” i 6 amb una “ s ” . A fer la m à !! deixe els mots encreuats, me ’ n torne al rebost de Nad...