Disculpe Don ...., soy Moll, con elle, no ele. Si quiere me puede llamar con y. “Moy” i així parlem de la pronunciació de la consonant ll com a i semivocàlica, “lleísme i yeísme”: “vaya con la baya de la valla” i no de mols químics que no els tinc massa estudiats.
Encara me’n recorde del colp de carxot, potser d’ahí em vinga l’afició a la pilota, perquè em pegà un calbot i de l’estiró d’orella acompanyat d’un zero en l’avaluació. Va ser fulminant de Don....
...eren altres temps d’escola (EGB) i de règim de govern (dictadura).
Parlant de “molls”, tinc un nom de família, millor dit dos (els cognoms són els noms de família que es transmeten de pares a fills), que sempre m’han acompanyat a l’hora de dirigir-se a mi. És a dir, crec que sóc més Moll que Josep/Pepe/Pep per als coneguts meus.
El cognom Moll es poc comú en el territori nacional, excepte a les terres mediterrànies de les Illes Balears i valencianes. Dels 3.695 “molls” censats com a primer cognom (hi ha d’altres 3.588 de segon cognom), uns tres mil estan en aquestes terres. I sols, hi ha, un centenar de persones amb els dos cognoms com Moll. D’ells més de 10 són de La Vall de Laguar i cosins meus. Me’n recorde d’un altra anècdota estudiantil quan el director de l’institut vell (Gandia) li preguntava a mon pare quants fills tenia.
L’escut heràldic dels Moll és un camp d’or (groc), un peix de gules (en heràldica és un roig viu) entre dues bandes del mateix color. En el llibre de llinatges de Francesc de B. Moll és diu que és un cognom mallorquí derivat del malnom relacionat amb l’adjectiu “moll” (blanet, dèbil de caràcter, condescendent). Xe, que sí!! Que ho portem de sèrie el ser mollets i ser groguets i rogets.
A nivell mundial, el cognom Moll (unes 50 mil persones) on més en trobareu és a Alemanya. Això no és d’estranyar perquè en la zona de Flandes (Bèlgica), prop d’Holanda i Alemanya hi ha un poble anomenat “Mol”; fins i tot, a principi del segle XVI, Jean de Moll va ser alcalde de Brussel·les.
Moll té diversos significats en el diccionari : ha entrat dins del moll dels ossos el fred de la darrera setmana de gener (medul·la òssia, “tuétano”); no hi ha moll sense os (tot té algun defecte); el meu amic Manolo ha pescat a l’encesa dos molls que els hem torrat i menjat (peix); m’ha caigut el despertador i s’ha trencat el moll del rellotge (muelles); el primer que fa Maria quan entra al moll de l’estació del Nord, és buscar un compartiment buit per a posar el carruatge de la seua filla Ona (andén); el nou coixí era ben moll (blanet); el divendres vaig acabar ben moll (xispadet, borratxet) amb la colla dels divendres picaeta; portem un any molt poc moll (humitat) i diuen i conten els vells que “carrers molls, caixons eixuts” i “eres moll moll, t’estaques fins el coll”.
Anem acabant perquè estareu dels molls fins els col.... de llegir-me, però no voldria oblidar-me de l’anècdota infantil de l’E.G.B. El “yeisme”, en la major part dels territoris de parla castellana, representa el so palatal central sonor (recordeu, pronunciar com “y” la “ll”. És a dir, és més fàcil de pronunciar.
Voleu fer una prova? Pronuncieu en veu alta les següents frases :
“yo ya no hallo el modo de llamar a mi yerno gallego”, “Vaya con la baya de la valla”
Com heu quedat? Heu pronunciat d’igual manera la “elle” i la “eye”? sí? No? No passa res, però recordeu que en teoria, i originalment, són dues lletres amb so diferent perquè la “ll” és un fonema palatal lateral (la llengua es posa al paladar taponant un poc l’eixida de l’aire quan parlem i així l’aire ix pels costats de la llengua)
I no el dic si tens una conversa amb un “argentí uruguasho”, ells fan la “y” com “sh” i la “ll” la pronuncien “li”
“sho sha no halio el modo de liamar a mi sherno galiego”, “vasha con la basha de la valia”
El mol (símbol: mol) és la unitat amb què es mesura la quantitat de substància, una de les set magnituds físiques fonamentals del Sistema Internacional d'Unitats. Abans de 2019, un mol es definia com la quantitat d'aqueixa substància que conté tantes entitats elementals del tipus considerat com àtoms hi ha en dotze grams de carboni-12. Aquesta definició no aclareix a què es refereix quantitat de substància i la seua interpretació és motiu de debats. El concepte del mol és de vital importància en la química, doncs, entre altres coses, permet fer infinitat de càlculs estequiomètrics indicant la proporció existent entre reactius i productes en les reaccions químiques
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada