Hui no he pogut esmorzar i m’he fet “solo un cafè solo” llegint la premsa escrita. Em pare a llegir la notícia que un grup de música tradicional gallega, i cantant en gallec, s’ha presentat al concurs per a participar en el festival d’Eurovisió representant a Espanya. Si guanyen, potser que siga la primera vegada que una llengua cooficial espanyola ens represente. Si no recorde malament, pels anys seixanta, no van deixar que Joan Manel Serrrat ho fera amb “la, la, la”.

El grup musical gallec s’anomena “Tanxugueiras” i m’ha picat la curiositat del seu significat. He consultat el portal de paraules que divulga el lèxic gallec (RAG) i resulta que “tanxugueiras” ha estat la paraula escollida de l’any 2021 en una votació virtual pública. El vocable, el busque en el diccionari gallec i no està. Pareix ser que és una alteració etimològic de la forma “teixugueira”. És un zootopònim (zoo =animal; topònim = nom de lloc) que indica els espais on hi ha presència de “teixugos o porco teixos”, els nostres teixons. El teixó és un mamífer carnívor nocturn que viu en caus, de pates curtes i fosques, orelles menudes i pèl espés, que no arriba al metre de llargària i cua de pam, i que s’alimenta d’animals xicotets i de fruits. Jo, en la meua curta vida foto-cinegètica laguardiensi, n’he vist sols un.

Ara us contaré una adaptació meua del conte infantil “Gràcies, teixó” de S.Varley.

Teixó era un vell que no li tenia por a la mort i era un amic de veritat sempre disposat a tirar una maneta. Encara que ell no tenia por a morir-se, si que estava preocupat com es sentirien els seus amics Rabosa, Talp, Granota i Conill quan ell ja no estiguera en aquest món. Teixó els havia dit, que prompte, tenia que fer un viatge pel Gran Cau avall, però que no volia que es posaren tristos. Una nit de molt de fred i estant en el cau pensant les seues coses, es va dormir i va tindre un somni... Teixó tenia davant seu un llarg túnel i podia córrer, les cames estaven fortes. De colp i volta, va notar que els seus peus no tocaven el sòl, que cauia i rodava sense fer-se mal. Era lliure. Al dia següent, els amics anaren al cau i Teixó no va eixir. Tots tres estaven tristos quan va començar a nevar. La neu va cobrir els camps, però no va amargar la tristor dels amics del Teixó. Quan arribà la primavera, els amics es tornaren a ajuntar i recordaren a Teixó i seu consell: no deixar de ser feliç. Els amics a l’uníson van dir : “Gràcies, Teixó...”

Conte contat, conte acabat, dedicat a totes i tots, a eixes persones que han perdut algun familiar o amic; i sobretot, ha eixa persona que vol treballar però el seu cos no li ho permés.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog