pilota de fulls de paper

Nit fosca               Plovineja sobre els nostres cossos mig nuets. Agafats de la mà caminem sobre el fang apegalós. Davant de nosaltres hi ha ombres una, dues,....no pots acabar de contar-les, no saps qui són, i pense : també volen fer el mateix viatge que nosaltres!. *llig escoltant música* punxa en:   cercles en el gel              Tot és un silenci, sols sents el sospir i bategar de cors de les ombres capdavanteres. Tenim esgarrifor, però volem seguir endavant. Hem pres la decisió ! ho necessitem!                         El murmuri de les ombres i una petita claror que es visiona darrere d’un escarpat rocallós ens dóna a entendre que hem arribat a la sortida del nostre viatge. Sentim l’olor marí de l’aigua salada i d’una mar arris...

Les cançons traspassen fronteres i uneixen a les persones. De boca en boca en els vostres avantpassats, ara d’internet en internet en els vostres ipads i ipods. Travessen dures cuirasses i ens donen l’oportunitat de conèixer altres vides i món, és a dir, altres cultures.   Si en lloc de barallar-se per ser més ric, per colonitzar i ser més civilitzat les persones ens comunicàrem amb música i cançons, ens entendríem molt millor i les diferències es farien xicotetes.   Sabeu per què u dic? perquè el que cantem de menuts i aprenem cantant mai s’oblida. La música i les cançons uneixen aspectes emocionals, del coneixement i si voleu, també, espirituals. Un poble que canta es manté jove i és un lloc on val la pena viure.       Anem a tancar els ulls, tots menys els músics per si les mosques, i imagineu-se a tots els xiquets i xiquetes del món mundial, fent un rogle, mans amb mans, sobre la Terra. Com si li estiguérem pegant la volta al món i esco...

  en les observacions de Cavanilles, publicades a finals del segle XVIII (1795), el llibre quart parla de la Vall d’Albaida i diu de la vila d’Albaida (800 veïns)... situada en lo alto del valle: sus calles son derechas, y en particular dos de ellas bien largas y espaciosas. Las copiosas fuentes, lo sano y despejado de la atmósfera, y la abundancia de frutos hacen recomendable al pueblo. Aljórf (115 veïns) está tan cerca, que puede reputarse arrabal de Albayda;... a meitat segle XX(1950-57), Emili Beüt, impulsor del moviment escoltista valencià (“scouts”), publica cinc llibres sobre els rius valencians “Camins d’Argent”, a banda de ser articulista i col·laborador de la premsa valenciana. El llibre quart és el riu Xúquer . L’any 55   es troba remuntant el curs del riu Albaida ... arribem a la ciutat d’Albaida, no sense abans tocar les cases del seu anexe Aljorf i passem per sota d’uns ponts ben junts: ... pontarró de pedra (carretera d’Aielo )..., metàl·lic (ferrocarril...

 mes de novembre, un poc més prolífic : ofici carter, llunes, masovera, escreix, reixiu, anorèxia, oficis perduts, divendres ofici carter : estic escoltant la ràdio i estan parlant dels carters i un ofici que potser tinga els dies contats. Per a bé o per a mal, que una persona vinga i et duga la carta a temps o que s’enganye i tarde en arribar   no depen de “clouds” ni de la cobertura o senyal.   El tracte amb les persones ens fa humans i no màquines automàtiques sense sentiment. Tot és vàlid, el tacte i la lectura del paper com a record i els e-mails, whatsApps amb la seua immediatesa. I mirant-ho bé, tampoc hi ha tanta diferència, no? Puge i baixe cada dia, sempre faig igual camí, portant noves de mil maneres, sense cap interés per a mi, qui sóc? llunes : aquest matí esmorzant al bar un fregit de llom amb esclata-sangs , el tema de conversa era la pluja intensa que queia, la falta que teníem en aquesta zona interior valldalbaidina on ha plogut molt poc i...

mes d'octubre : transitant, drets lector, vida bella i divendres vesprada. Transitant del segle XIX al segle XXI, passant pel segle XX. La frase pareix un embolic de números romans, però sintetitza l’evolució en cent, escassos anys, dels canvis en el món dels arxius municipals. Em passat de l’escriptura cal·ligràfica a les màquines d’escriure mitjançant una ordre del 12 de febrer de 1900 la qual disposava que s’admetia en les oficines públiques els escrits que es presentaren ...”hechos con máquinas de escribir”.... en els mateixos termes i amb iguals efectes dels escrits copiats a mà. A passar l’escrit a l’ordinador i informatitzant l’administració (administració electrònica) : digitalització i “the cloud”= la nube. Pel mig : “les manualitats” dels papers de calco, les 250 pulsacions per minut, les fotocopiadores, l’ús del fax, el processador de documents, el correu electrònic i les www.....i qui sap demà.   Tot això respecte al contingut; respecte al continent: d’aq...