mes d'octubre : transitant, drets lector, vida bella i divendres vesprada.

Transitant del segle XIX al segle XXI, passant pel segle XX. La frase pareix un embolic de números romans, però sintetitza l’evolució en cent, escassos anys, dels canvis en el món dels arxius municipals.

Em passat de l’escriptura cal·ligràfica a les màquines d’escriure mitjançant una ordre del 12 de febrer de 1900 la qual disposava que s’admetia en les oficines públiques els escrits que es presentaren ...”hechos con máquinas de escribir”.... en els mateixos termes i amb iguals efectes dels escrits copiats a mà. A passar l’escrit a l’ordinador i informatitzant l’administració (administració electrònica) : digitalització i “the cloud”= la nube.

Pel mig : “les manualitats” dels papers de calco, les 250 pulsacions per minut, les fotocopiadores, l’ús del fax, el processador de documents, el correu electrònic i les www.....i qui sap demà.

 Tot això respecte al contingut; respecte al continent: d’aquella habitació fosca i humida amb els lligalls pel sòl i en prestatges de fusta a les prestatgeries metàl·liques, els compactes i els deshumidificadors. Bé, aquesta darrera afirmació encara està en procés en molts arxius municipals.

De moment, això pareix, em sobreviscut. 

drets dels lectors : està plovent i entra bastant gent a la biblioteca. Uns agafen els diaris, altres se’n van a l’apartat de biografies, d’altres a buscar llibres d’animals, uns poquets em fan preguntes : què si harry potter, què si biografies de famosos, etc. La majoria respecten el silenci i el bibliotecari torna al seu exili interior. És un personatge centrat en el seu treball, afectuós, però distant, i poc social. El seu pensament, en dies així, està en un tema que no és cap novetat, que ja està inventat, i que no valorem perquè “no està de moda”: L’ESTIMA PER LA LECTURA. 

Ací tenieu els 10 drets del lector segons Daniel Pennac

1. EL DRET A NO LLEGIR
2. EL DRET A SALTAR PÀGINES
3. EL DRET A NO ACABAR EL LLIBRE
4. EL DRET A RELLEGIR
5. EL DRET A LLEGIR QUALSEVOL COSA
6. EL DRET A LLEGIR EL QUE M´AGRADA
7. EL DRET A LLEGIR EN QUALSEVOL LLOC
8. EL DRET A FULLEJAR
9. EL DRET A LLEGIR EN VEU ALTA
10. EL DRET A CALLAR

 la vida és bella en el seu significat primari: que dóna delectança (plaer gustat plenament) per la manifestació sensible o intel·lectiva de la pròpia perfecció; encara que també curta (la mort) i amb dues comes : les malalties físiques greus (càncer, sida, esclerosi múltiple...) i les malalties mentals (Alzheimer, depressió...)

Per a aquells que no coneixen ningú amb una malaltia mental, sentir que el veí està de baixa per depressió o alzheimer pot sonar a "cuento xino", però arriba un dia en què la teua eina més valuosa, el cervell, deixa de funcionar. S'esgota. S'atura.

En les malalties físiques i la mort, tres quarts del mateix, quan et toca de prop.

Són etapes de la vida que ens em d’ensenyar a conviure, on descobrim els contrastos i com diuen els anglesos, lo que no et mata et fa més fort: no queda cap altra opció, no?

podem dir que hi ha llum al final del túnel.

Somriu!

divendres vesprada. La biblioteca mig buida, 7 persones m’acompanyen entre les prestatgeries plenes de llibres. Sol passar els divendres i aprofite, aquesta tranquil·litat i silenci, per anar a l’arxiu i agafar més caixes i expedients per ordenar, catalogar i arxivar. La setmana s’ha fet llarga a l'arxiu... estic fent una feina monòtona, gens creativa, però molt necessària per poder recuperar els documents guardats. Les feines de gestió com la catalogació i l’ordenació dels fons solen ser unes feines fosques, d’un treball intens i amagat.