pilota de fulls de paper

vull escriure i no puc, el cap està com un "bombo" i no em sorgeixen idees ni temes que tractar. Han passat les mini-vacances de pasqua i el pont de sant vicent i com si res, bé la veritat que ben mullades d'aigua si que han estat. Sols tinc imatges efímeres que oferir-vos perquè no he sabut desconnectar ni del treball ni dels continus comentaris i temes de conversa sobre la gestió política tant al poble on actualment tinc la residència com el meu d'origen. Al menys les imatges diuen que són més que mil paraules i en elles veureu un poquet de tot des de la preparació d'un estofat de porc senglar al costat d'una revista d'humor amb el   "clàssic" d'abril (futbol) i els seus xupitetes blau i grana amb herberet de la Mariola. Un parell de porquets de Guadessèquies criant-se a les Gargues de Laguar. Unes mones de pasqua fetes amb tota l'estima i punyades incloses (preparant la pasta de la mona malpensats)

28 paraules desconegudes o millor dit, 28 paraules que en la lectura del llibre que acabe de llegir desconeixia el seu significat i que he tingut que apuntar i després buscar en el diccionari per saber-lo. Quasi els mateixos anys té l’IECMA (1985). L’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (A dia de hui som més de cinc-cents socis/es) va nàixer un 10 de maig al poble de Pedreguer amb els objectius de defensar el nostre patrimoni cultural, històric i artístic, fomentar-los i divulgar-los. No sols de la nostra comarca, sinó més enllà d’ella, constituint la Xarxa d’Institucions d’Estudis Comarcals (XIEC)  També es volia promoure la investigació i la interrelació de tots els camps del saber, tot mitjançant congressos (el 5é: un monogràfic per a commemorar els 400anys de l’expulsió morisca, celebrat l’any 2009), xarrades, exposicions, cursos, audicions, recitals, excursions i publicacions, entre altres activitats. Butlletins, monografies, calendaris i revistes com Aiguadolç ...

El vaixell de la Pelitrúmpeli va arribar el dimarts denou d’abril a la biblioteca d’Albaida de la mà de Dídac Botella i Joan Olivares. Aquesta nova revista infantil té un eix vertebrador que és el còmic d’una tripulació formada per Nelo, Pepa, Mariola, Oceà i Julivert. Viatgen amb una embarcació voladora en búsqueda d’aventures i recorrent la geografia valenciana per a conéixer la cultura i tradicions nostres. Aquesta vegada com feia un poquet de vent de llebeig el vaixell, realment, va soltar l’àncora al campanar d’Otos. D’allí Josep “el bibliotecari/pilotari” va agafar a Joan, el qual estava acabant un nou rellotge de sol, i a Dídac,que estava fent-se un cafenet amb les mestres d’infantil del col·legi Covalta i els va dur a la sala de la biblioteca d’Albaida per a què presentaren el número 1 d’aquesta nova revista. És una revista que promou la lectura en valencià i on dibuixants/il·lustradors (Jesús Huguet, Cristina de Cos-Estrada, Víctor Santos entre altres), músics com Dani (Miquel...

conta la llegenda que un dia com hui (8 d’abril a les 8 del matí) amb lluna creixent, de fa molts anys d’un calendari més lunar que solar i que no tenia ni dies ni mesos ni anys, quan els rellotges de sorra encara no els tenia tot el món i la gent mirava el sol i la lluna per saber quan era de dia i de nit, l’ullet del sol passaria pel forat de la torre de la mesquita de la plaça del clos de la vila i que a partir d’eixe moment s’il·luminaria en la Covalta un punt on es trobaria la font o raig d’aigua que donaria de beure a tots els habitants del  castell vell. Havia estat un hivern molt dur i sec, les fonts havien deixat de brollar i els pobladors estaven abocats a l’abandonament de les terres. Aquesta va ser també el senyal per a què la gent de les alqueries puguera baixar a la vila nova per què era el moment d’iniciar la construcció del nou poble... ...eixe mateix dia, a la mateixa hora Joan d’Organyà vivia en una cova, tenia per llit un feix de garbons que sempre era verd i ...

En 2010 es va editar un 2,3% més de títols respecte al 2009, però la tirada mitjana per títol va descendir un 29,7%. Per categories de tema, més de la quarta part dels títols editats i quasi la mitat d'exemplars impresos van correspondre a la categoria de Literatura. L'edició de llibres de text va descendir un 32,0% i les publicacions per a xiquets es van reduir un 11,6%. Quant a la producció per idioma de publicació, el castellà va representar el 78,8% del total de títols i el 79,9% dels exemplars editats. En les publicacions per a xiquets es van presentar les majors diferències entre idiomes, aconseguint el 3,7% del total en les publicacions en castellà, l'11,0% en català, valencià i balear; el 15,2% en gallec i el 24,9% en èuscar. Estes són algunes de les principals conclusions que es desprenen de l'informe “Estadística de la Producció Editorial de Llibres. Any 2010”, fet públic dimarts passat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'objectiu d'...

la paraula efímer si la busquem a l’enciclopèdia o qualsevol diccionari de la llengua ens la defineix com alló que no dura sinó un dia o de molt curt durada. Jo em quede amb la primera definició que inclou plaers, il·lusions, flors i jo posaria fins i tot ART. Sí, el que vegeu en la foto, en la meua modesta opinió, és art efímer gastronòmic en paraules majúscules malgrat que per molts de vosaltres la seua autora siga anònima i desconeguda i no hagueu participat en el seu tast. Per què art efímer? no sols per la qualitat del menjar, la qual cosa tindria que valorar un crític culinari, malgrat els que ho hem provat li donem un aprovat alt o com puntuaven en escola fins va quatre dies : P.A. (progressa adequadament). Per què art efímer? perquè s’ha fet per un motiu col·lectiu i sense ànim de lucre, tot al contrari, col·laborar amb els alumnes de l’institut en causes de solidaritat i companyerisme ; malgrat que a dia de hui és més de paraula que de fet. Per què art efímer? perquè la seu...

un lustre des de l’oferta pública del 2006 ha tingut que transcórrer per a poder dir que ja sóc tècnic de gestió de biblioteques i arxius. Durant aquests cinc anys d’estudis i preparació com tot en la vida he tingut moments d’ombres i clarors, sobretot, ombres perquè preparar unes oposicions, malgrat que molta gent no s’ho crega, és mentalment molt dur de passar : incerteses per veure com passen els mesos i la convocatòria no es publica en cap butlletí oficial; preocupacions per saber-te capaç de “competir” davant altres companys/es, maldecaps per si encares bé la preparació escriptora amb suficient bibliografia i expositiva amb el control de la durabilitat del temps, serietat tant en casa com en el treball, hores d’estudi (sobretot nocturnes) tretes del treball que t’absorbeix tot el dia puix tens una jornada partida que dificulta poder dedicar-li més hores; i , sobretot, el que més m’ha dolgut (en l’ànima -si la tinc- i en sentiments), deixar un poc prou de costat a la meua família...