pilota de fulls de paper

Aquest cap de setmana s’ha celebrat la festa de Sant Joan a Albaida (25-27 de juny). Festa organitzada per les “quintes” (dones) de 40 anys. Sopar popular, batukada, actes religiosos, cremà de la foguera, parc infantil, orquestra han estat els actes més significatius, però mira per on jo hem quede amb la IV Festa de la Dansa d'Albaida que van fer el dissabte a les huit de la vesprada. Un intercanvi cultural de danses entre el poble d’Albaida i l’ eivissenc de Santa Eulària des Riu i la rondalla de Castelló. El grup pagès de les illes s’anomena Es Broll . La curiositat de saber el perquè de la vestimenta i el ball m’han portat ha indagar un poquet sobre aquest ball i indumentària. Per cert, a les illes parlen “ salat ” (al costat del meu poble, Laguar, està Tàrbena on encara es conserva aquest dialecte) o millor dit: és un subdialecte del valencià/català on s’utilitza l’article derivat del demostratiu llatí IPSE ( es, sa ). Aquest grup de ball dóna continuïtat al mil·le...

Ja he parlat sobre el tema i el llibre( crec recordar a principi d’any) però, a la fi, he acabat de llegir el llibre “ La senda de l’èxode ” (estava en la capçalera del llit, però llig poc perquè reconec que enseguida m’agafa la soneguera) i m’agradaria insistir més en la qüestió d’un dels majors processos d’ emigració forçosa de l’Edat Moderna . L’ expulsió dels prop de tres-cents mil moriscos espanyols de les corones de Castella i Aragó (1/3 de la població), ordenada en virtut del decret emés per Felip III el 4 d'abril de 1609, suposa la culminació del procés d’eliminació de les minories religioses que s'inicia al nostre país amb l’expulsió dels jueus de 1492 i que posa fi a una convivència més o menys pacífica que es produïa des de l'Edat Mitjana. Esta expulsió constitueix un dels majors processos d’emigració forçosa de l'Edat Moderna com ja he comentat i va tindre una profunda transcendència demogràfica, econòmica, social i cultural, especialment per a la Corona...

El final de mes ha estat bastant dolent en quant a notícies preocupant per a certes persones arrimades a l’entorn familiar. En aquest punt li tinc que donar la raó a la famosa llei de Murphy...si algo puede salir mal, saldrá mal.... Les tres amigues tenen les mateixes inicials (M.J.) en el nom que no en els cognoms (F.,G.,M) i les tres estan passant-ho bastant mal perquè a dos d’elles els han diagnosticat càncer (pulmó i mama) i a la tercera té una pneumònia. Però hem d’agafar l’antídot contra el mal humor i adentrar-mos en la part bonica i positiva de la vida, pujar l’auto-estima i valorar l’esforç diari que tenim per viure i gaudir de les persones,animals o plantes que t’estimes o que ells també el volen a tu de diferent manera d’expresar-t’ho. Sí, com diuen al meu poble tenim que agafar el bou per les banyes. Vaig ha intentar explicar un poc les malalties i esperar que la medicina cure a les M.J.s el més ràpid possible perquè sinó tornarà Murphy a dir-me...todo lleva más tiempo del ...

Comença a aclarir el dia i sona el rellotge que em desperta d’un somni que ara no recorde... em calce amb les meus espardenyes de mitja cara o taloneta, per cert, bastant gastades, agafe la cistella i el ganxo i camí del bancal de cirers. L’oncle de la meua dona m’ha comentat que enguany, malgrat l’hivern tant llarg i gelat (la qual cosa és bona per a la cirera de Laguar si és en desembre i gener) l’ha fet massa tard (març-abril) i ha fet que no quallara la fruita com toca i retardara la seua maduresa. En resum, poques cireres i menudetes. Efectivament m’he quedat sorprès davall del cirer la poca cirera que hi ha per a collir. Però el silenci del camp i la frescoreta en la pell fa que penge el ganxo i amb les dues mans comence a triar cireres perquè l’oratge de maig ha fet que badara(=clavillar) aquesta classe de cirera (burlat o francesa) i de quatre dos cauen a la soca per als pardalets que comencen a fer-nos companyia amb els seus cants. S’ha fet migdia i sols hem collit una trent...

(2)....Ara els companys de trajecte són mules mecàniques dutes per llauradors que van en busca de les primeres cireres rogenques que es poden collir (les primerenques). El camí es de continues pujades i baixades, però tant el cor com les cames responen a l’esforç i em diuen endavant. Veig el cartell de Vall d’Alcalà-Vall d’Evo , antigues alqueries morisques convertides mitjançant la repoblació de fa 400 anys (els van expulsar als musulmans de les seues terres per decret imperial monàrquic) en poblets que hui en dia viuen, quasi més, del turisme rural (coves, neveres, càmpings, senderisme) que de la pròpia agricultura de secà. La carretera marca Pego, però els meus senyals marquen cap a la dreta em busca de la piscina, vorege el riu Girona , aquell que va un parell d’anys amb la seua bravura va trencar el pont de Beniarbeig i va inundar el poble del Verge. Ara baixa manset amb els seus ànecs saludant-me. Tinc que augmentar el ritme perquè el camí de Petracos té pendents de més del 16%...

Estic prestant llibres i entra una usuària/sòcia a tornar-me uns llibres que li havíem deixat fa dues setmanes per fer un treball d’educació infantil. Són uns llibres de l’editorial Kalandraka quan els ulls es fan com òbiles. Deixa damunt el taulell una bossa de plàstic de la 1era campanya d’animació lectora a la vall d’Albaida. Sí, fa quasi deu anys, del dos1000u. Eixe any, a iniciativa dels bibliotecaris/àries i des de la Mancomunitat de Municipis (Cultura) s’iniciaven unes reunions i sessions de formació (jornades). Érem 11 biblioteques, crec recordar (és que la bossa la té ella un altra vegada, però l’he poguda escannejar) Agullent, Aielo de Malferit, Albaida, Bèlgida, Benigànim, Bocairent, Castelló de Rugat, Fontanars, Montaverner, Ontinyent i Quatretonda. Vam fer unes dotze mil borses i punts de lectura (ah!, em ve al cap que també estava La Pobla). Després el tema va quallar amb reunions als diferents pobles i fent guies de lectura anuals (llibres recomanats per edats). ...

Bona vesprada i benvinguts i benvingudes a aquest acte que anem a celebrar en la biblioteca d’albaida. La bibloteca és un servei públic obert a tot el món (tenim socis de menys d’un any que vénen amb els pares i de més de 90, un home ve tots els dies a llegir el diari amb la seua lupa i una bombeta de llum). També dir-vos que l’accés és lliure i gratuït com fer-se el carnet de soci i que actualment estem dins de la XLPV (serveis de préstec,internet,reprografia,etc.) . Però anem al gra, que és el que voleu, quan Dídac Botella va nàixer (per cert ja estava predestinat a ser mestre pq el seu segon cognom és MESTRES) corria l’any 76 feia un any de monarquia constitucional i s’inaugurava la Ford ‘Almussafes i es feia la manifestació més multitudinària a favor de l’autonomia i els drets valencians amb “totes” les forces polítiques juntes entre altres històries. Vam tenir que arribar al nou mil·leni (any 2000) per a veure’l treballar i exercir com a mestre a l’escola Gavina i després a Valè...