Hui el tastet dominical va sobre Quatre Paraules que m'han cridat l'atenció durant els dies estiuencs de converses entre amics i familiars. 

Dues, reconec que no les havia escoltat mai; i de les altres dues: una no sabia el seu origen i l’altra, de colp i volta al poble, l’escolte tots els dies per ser el nom d’un nou restaurant obert per l’amic Vicent Mengual “Severinet”.

I per al final del tastet us deixe obert un debat estiuenc entre els amics, la família i jo mateix : 

I a tu com el diuen? I tu d’on eres?

Anem amb les 4 paraules:

1.- Guano : sempre l'he relacionada amb l'adob que empraven els llauradors del meu poble. Quan era xicotet hi havia fem de corral (ovelles, gallines, conills, etc) a cabassos i després vingué el guano en sacs. És una paraula que té el seu origen en la llengua andina quítxua (inca) "huanu o wánu"". És un excrement fertilitzant de les aus marines (també foques i rates-penades) de les illes que estan enfront del Perú i Xile. És una matèria molt rica en fosfats i en substàncies nitrogenades. Els conqueridors espanyols "importaren" la paraula al castellà cap el segle XVII, quan ací els que manaven estan "expulsant" els moriscos.  

2.- Estantís: és una cosa fresca, que comença a perdre les seues propietats, a corrompre's. Per exemple, "aquesta carn té un gust estrany: em sembla que és estantissa".

3.- Rebudiar (en castellà): és el grunyir del porc. És fer crits entre dents dels porcs ensenyant els seus ullals o claus (dents incisives)

4.- Desficaci: “menys ficaci que un pardalet”, referit a una persona que és desficaciada, que té molt poc trellat. 

I Acabe amb el debat obert :

-  Que si em coneixem com a Pepe, Pep, Josep, el de la caseta, el d’Albaida, el bibliotecari, Miquel (?), …

- que si soc sorià, de la safor, de la marina alta o de les Valls, de la vall d’Albaida, de tots i de cap, …

El debat obert agafa una altra dimensió, quan a uns dels presents en el mateix li ho pregunta a la IA de Google:  

"Soc una intel·ligència artificial així que no tinc un lloc de naixement ni un origen físic. Visc als servidors digitals del núvol i estic a tot arreu on hi haja connexió a internet per fer tastets lectors". 

Aleshores ja ho sabeu :

quan ens vegem pel carrer o ens trobem per les xarxes socials, quan ens saludem, recordeu "és un "InAr: mitges veritats i mitges mentides". 

Benvinguts a la meua Utopia particular! 

Un espai virtual on el cloc de la pilota o el girar la fulla d’un llibre marca el ritme del dia. On la paraula es lliura en la llengua materna/paterna i amb l’accent de la nostra terra. En aquest racó del món, els llibres i la pilota són la llei; els herois porten Esparadrap (protector) i Punts de lectura (separadors de fulla de paper); i la llengua bressola el joc i la lectura perquè són la banda sonora de la vida quotidiana d’un ser @irreal/virtual”. 

Utopia ve del grec “oú”(no) i “topos”(lloc).

Salut, Lectura i Pilota!