Ja he parlat sobre el tema i el llibre( crec recordar a principi d’any) però, a la fi, he acabat de llegir el llibre “La senda de l’èxode” (estava en la capçalera del llit, però llig poc perquè reconec que enseguida m’agafa la soneguera) i m’agradaria insistir més en la qüestió d’un dels majors processos d’emigració forçosa de l’Edat Moderna. L’expulsió dels prop de tres-cents mil moriscos espanyols de les corones de Castella i Aragó (1/3 de la població), ordenada en virtut del decret emés per Felip III el 4 d'abril de 1609, suposa la culminació del procés d’eliminació de les minories religioses que s'inicia al nostre país amb l’expulsió dels jueus de 1492 i que posa fi a una convivència més o menys pacífica que es produïa des de l'Edat Mitjana. Esta expulsió constitueix un dels majors processos d’emigració forçosa de l'Edat Moderna com ja he comentat i va tindre una profunda transcendència demogràfica, econòmica, social i cultural, especialment per a la Corona d'Aragó, on la presència morisca sempre va tindre major arrelament. Però, sobretot, el llibre ens acosta a la història d’uns espanyols dels segles XVI i XVII que van ser forçats a abandonar la seua terra per pensar i sentir diferent. Són moltes i complexes les circumstàncies que van rodejar aquella expulsió, com també van ser intenses i canviants les relacions entre les dos comunitats. Sinó mireu el tema referents als “morisquets” treballat i escorcollat profusament per I. Gironés.... els morisquets, testimoni humà d’un poble expulsat (o deportat, la que més vos agrade) són l’empremta més gran deixada per aquests, ja que només en el registre de xiquets/es presentats davant l’emissari del rei se’n comptabilitzen un total de 2.447, repartits en sis llistes ( es troben a l’Arxiu General de Simancas i estan publicades per Ignasi Gironés “Los morisquillos”.2007. Ens comenta que la cinquena llista està incompleta). El ban de l’expulsió (22 de setembre de 1609) permetia quedar-se als menors de 4 anys amb el consentiment dels seus pares o curadors; als menors de 6 anys, si són fills de pare/mare cristians vells; qui combregava cada dia i tenia llicència del seu capellà; i, aquells que havien viscut amb cristians vells durant un mínim de dos anys. Però, en la pràctica no es va donar un compliment puntual d’aquestes normes : la major part que van continuar al sòl valencià eren els fills dels moriscs que es van sublevar a Muela de Cortes i Laguar, se’ls considerava com un BOTÍ DE GUERRA (afirmació amb molta cruesa, ho sent, així va ser realment). El registre d’aquestes llistes conté les següents dades : lloc d’on provenia, la seua edat, les seues característiques físiques, qui era el seu presentador i la seua nova destinació. Exemples : Laguar-Geronimo-5-vista travada-Vicente Ferrer-Ontinyent; Laguar-Esperança-7-berruga i piga (batejada en la vila)-Vicen Galviz-Ontinyent. En total, a Ontinyent, 38 xiquets/es es van presentar davant l’emissari reial (13 provenien de La Vall de Laguar. Per cert, també es presenta a Ontinyent un morisquet de l’Aljorf ,no tinc les seues dades). Crida l’atenció que, majoritàriament, tenien entre 6 i 14 anys, que molts tenien senyals o marques de ferides que devien ser producte de maltractaments o seqüeles de la rebel·lió.