Ara us contaré una història que ens va passar fa anys. El Roc pare , D.E.P., ens havia convidat a passar el dia i la nit (cap de setmana) a la seua caseta del " correnou " amb els fills. L'oratge és va fer/girar tort per a poder gaudir del paisatge però no per a contar històries a vora del foc de la ximeneia i fartar del bon menjar i beure de la muntanya. El sol va lluir pel matí, però a la vesprada, de colp i volta, quan teníem ja un manollet d'espàrrecs i un margallonet , es va omplir de boires espeses que baixaven muntanya i barranc avall fent dificultosa i perillosa la passejada/excursió amb els xicons. Tornant cap a la caseta vam tindre una visita inesperada: la " buberota o bubota " ens va eixir a saludar-mos eixe capvespre darrere els pins com podeu comprovar en la foto (solteu i feu córrer vostra imaginació d'infants). Al crit del Roc pare: "la buberota, la buberota s'ha fugit del cementeri i ve a per nosaltres"; tots, majors i m...
Entrades populars d'aquest blog
Corria l,any 1999. Estàvem a punt d'acabar un mil·lenni i començar un altre. La pesseta es moria lentament i l'euro arribava d'Europa per a buidar-mos les butxaques amb els redondejos. A La Vall de Laguar , per motiu d'una modificació en el traçat del camí Murla- Laguar , l' ermita de Sant Josep es va tindre que desmuntar i reedificar a prop de la vella, uns 50 metres més avall. Els obrers van poder aprofitar algunes pedres tosques que es van utilitzar com cantoneres en la nova ermita. No tenim dades documentals (o al menys jo no les conec), però segons l'humanista i metge Ramón Candelas Orgilés , el qual té un llibre publicat sobre ermites alacantines , ens dona com a data de construcció la primera meitat del segle XX. Davant l'ermita hi ha una escala de pedra que salva el desnivell del bancal on es troba. Damunt la porta d'entrada hi ha el nom de l'ermita pintat sobre taulells i un retaule ceràmic. Dalt està la campana batejada com a Sant Josep ...
Ixem a fosques a caminar. Fa menys frescoreta que ahir. Salude a un grup familiar de pares i fills que comencen la ruta circular dels rastells. "Bones Pasqües". Educats em contesten en la nostra llengua "igualment. anem bé per fer el Barranc de l'Infern? sí a 50 metres voran els senyals que us indica la senda". Hui tampoc hi ha cap catifa de pètals de cirer al carrer Sant Pasqual del Poble Mig....mal auguri...tampoc tindrem cireres enguany segons em conte veus expertes... "Josep, enguany ha fet un hivern com feia anys -hores de fred, pluja, bona florida, però si el cirer no tomba la flor...malament...i van...". Són veus expertes descendents de Llauradores i Llauradors (en majúscula) dels hereus de les terres morisques repoblades per 61 famílies de mallorquins d'Artà, Llucmajor, Manacor i Petra entre altres pobles (molls, menguals, rieres, ripolls, mas....) que estan decebuts, tristos i desil·lusionades per l'abandó d'unes terres de s...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada