Bona vesprada i benvinguts i benvingudes a aquest acte que anem a celebrar en la biblioteca d’albaida. La bibloteca és un servei públic obert a tot el món (tenim socis de menys d’un any que vénen amb els pares i de més de 90, un home ve tots els dies a llegir el diari amb la seua lupa i una bombeta de llum). També dir-vos que l’accés és lliure i gratuït com fer-se el carnet de soci i que actualment estem dins de la XLPV (serveis de préstec,internet,reprografia,etc.) . Però anem al gra, que és el que voleu, quan Dídac Botella va nàixer (per cert ja estava predestinat a ser mestre pq el seu segon cognom és MESTRES) corria l’any 76 feia un any de monarquia constitucional i s’inaugurava la Ford ‘Almussafes i es feia la manifestació més multitudinària a favor de l’autonomia i els drets valencians amb “totes” les forces polítiques juntes entre altres històries. Vam tenir que arribar al nou mil·leni (any 2000) per a veure’l treballar i exercir com a mestre a l’escola Gavina i després a València, Santa Pola i Albaida. Ell crec no ho sap però jo segueix, més o menys, els seu quefer diari tant per les seues col·laboracions en el suplement escolar “Aula” del diari Levante (la última explica l’excursió al montcabrer i em quede i comparteix la frase que l’experiència és un aprenentatge i que coneix,respecta; i qui respecta, estimarà (en futur que no present) com en el seu bloc d’internet anomenat “TocDeQueda”. Arran de la lectura del llibre que hui presentem (per cert ja le llegit, per si de cas no em pille el bou, no ús he dit el títol “l’illa del...teatre” a l’editorial Bromera dins la col·lecció Micalet Teatre nº 34) vaig pensar en veu alta que la lectura és el 1er teatre de la vida i que llegir és el també el primer camí per a escriure. Quan jo o molts pares/mares llegim als nostres fills o ací en la biblioteca fem contacontes exagerem les veus, fem gestos, es a dir, interpretem i representem el text que estem llegint. Dir-vos també que aquesta obra ha estat premiada amb el Xé premi de teatre infantil “Xaro Vidal” de Carcaixent lliurat el passat 25 d’octubre de2009. Amb l’excusa d’un muntatge teatral, malgrat ser una novel·la de pirates (l’illa del tresor de R. L.Stevenson) Dídac vol aconseguir lo que ell anomena “teatre dins del teatre” amb l’objectiu didàctic d’implicar i participar a tots els alumnes per igual. No vull oblidar, ara si que acabe i perdoneu el rotllet però s’ho mereix Dídac, al il·lustrador dibuixant Josep Vicó el qual també aconsegueix uns dibuixos molt equitatius i igualitaris dels alumnes/personatges. Vos deixe amb Dídac, gràcies