El final de mes ha estat bastant dolent en quant a notícies preocupant per a certes persones arrimades a l’entorn familiar. En aquest punt li tinc que donar la raó a la famosa llei de Murphy...si algo puede salir mal, saldrá mal.... Les tres amigues tenen les mateixes inicials (M.J.) en el nom que no en els cognoms (F.,G.,M) i les tres estan passant-ho bastant mal perquè a dos d’elles els han diagnosticat càncer (pulmó i mama) i a la tercera té una pneumònia. Però hem d’agafar l’antídot contra el mal humor i adentrar-mos en la part bonica i positiva de la vida, pujar l’auto-estima i valorar l’esforç diari que tenim per viure i gaudir de les persones,animals o plantes que t’estimes o que ells també el volen a tu de diferent manera d’expresar-t’ho. Sí, com diuen al meu poble tenim que agafar el bou per les banyes. Vaig ha intentar explicar un poc les malalties i esperar que la medicina cure a les M.J.s el més ràpid possible perquè sinó tornarà Murphy a dir-me...todo lleva más tiempo del que usted piensa....
La pneumònia és una infecció dels pulmons que afecta als xicotets sacs d’aire i als teixits del voltant . La causa més freqüent que la provoca en els adults són les bactèries o microorganismes. Els símptomes més corrents és una tos productiva,febra, dolors al tòrax, calfreds,etc. i el metge ausculta al malalt amb un fonendoscopi o demana fer una radiografia de tòrax. I que voleu que us diga del càncer que no sapieu vosaltres lectors : el càncer és una cèl•lula que ha perdut els seus mecanismes de control normals i que adquereix per aquest motiu un creixement descontrolat. Pot desenvolupar-se a partir de qualsevol teixit dins de qualsevol òrgan. A mesura que les cèl•lules del càncer creixen i es multipliquen, formen una massa de teixit cancerígena que invadeix els teixits del seu costat i pot escampar-se pel cos (metàstasi. Vos acabe informant de l'activitat que es realitzarà la setmana vinent al poble d'Albaida. Roda al voltant d'educar amb el teatre "Jo teatre, tu teatres, ell teatra" (2ona edició)
D'aquells que marxaren i d'altres que arribaren.... Vespres de novembre de 1609. Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ram
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada