pilota de fulls de paper

Em pose a llegir, són les deu de la nit. Hui he pogut sopar més prompte. Però no puc concentrar-me, el meu cap està pensant amb tu. Records i sentiments s'amontonen. Jugant i sense jugar, són quasi vint anys (quina casualitat com la cançó del Serrat), però el tren de la vida laboral ha parat davant de ta casa i aquesta oportunitat no pots ni deus deixar passar. A les primeries, la nostra relació, com totes les novençanes, era d'hola-bon dia però les coincidències anaren unint-mos. Tu havies acabat d'aprovar les oposicions feia mig any i jo entrava en les oposicions baix del braç i les mans en les closses (tenia la cama trencada). També eixies de la Facultat de Geografia i Història, com jo. Erem forasters a un poble al qual li va costar de reconéixer i acceptar-mos en la nostra valua professional (vingueren de la Safor o d'on fóra). Vam fer colla i amb el temps amistat : -pújavem junts amb el cotxe, esmorçàvem tots els dies a la "Fonda". El dinar del dimarts ...

Tinc maldecap i hem fan mal les cervicals. No són sols problemes físics, sinó que tothom té preocupacions. Hi ha una dita que diu ... en aquest món, qui no té maldecaps pateix de migranya .... Porte una setmana amb tensió acumulada: des de el tema de la creació de la nova biblioteca passant per la malaltia de mon pare. A banda la filla menuda està de viatge a la neu amb els companys de classe. Els professors d’educació física han organitzat el viatge a Valdelinares (Terol). Han estat tres dies viscuts molt intensament. Dénia-Albaida, amunt-avall. El tema de la biblioteca està ahí, tenim de termini fins a juny de 2010 i jo ja tinc el projecte d’execució de l’obra. El decret 119/2005 ens obliga a tenir com a mínim 300 metres quadrats si volem seguir en la Xarxa de Lectura i poder signar el conveni definitiu i on estem (plaça najor) sols hi ha 120 metres . Tenim que emigrar. Al final de tot, en el carrer La Font anem a instal·lar-mos. Aquesta proposta va endavant amb els Plans Confianç...

Reconec que sóc un lector assidu dels escrits culinaris de Josep Ruiz i Casimir Romero que escriuen en vilaweb amb el nom de el plaer de guisar ; però,jo, sóc un cuiner del muntó. Per tant, com crec que és millor teclejar que parlar vull fer-vos un resum del darrer llibre que he llegit. També tinc que reconéixer, ara que ningú ens veu ni ens sent, que me’l he menjat en quatre nits. Es titula El joc de pilota a través de la prensa valenciana.1790-1909 de Recaredo i Víctor Agulló i publicat per la Diputació de València i la Federació de Pilota Valenciana. Com es diu al llibre és una iniciativa on pot acudir des del mateix investigador, passant per l’aficionat o el simple curiós i gaudir de descobrir el primer joc convertit en esport de masses (reglamentat); dels aficionats que durant dos o tres dies seguien les partides de pujar i baixar (turisme esportiu); que va tenir jugadors professionals (cada trinquet Pelayo, Juan de Mena,etc.). Durant més de tres-centes pàgines i com diu al p...

És mitja nit, tinc gelor, camine pel carrer Fosc i la neu fa hores que ha fet acte de presència, la lluna reflexa un caminant amb vesta o túnica llarga de color obscur, sandàlies, barba llarga i una caputxa en forma de punta que li cobreix tot el cap. La seua ombra sembla un frare caputxí del Renaixement (segle XVI), un eremita humil; però no, trenque el carrer i els fanals no estan fosos i il·luminen un bibliotecari camí de casa després d’acabar la seua jornada laboral. Porta un sarró creuat pel bescoll i la mà dreta agafada a la pell del mateix. Pesa bastant ... I segurament es preguntareu : - Què portarà dins d’ell que ho agafa amb tant de voler? Per a un conservador de llibres molt de valor bibliogràfic, per a un simple vianant, poc més, maldecaps de lectura pesada per a minories. Mireu : duc un llibre, i cinc revistes. Un llibre regalat i dedicat pel propi autor, el llegiré i després el donaré a la Biblioteca d’Albaida. És titula “ El joc de la pilota a través de la premsa ...

Looking for paradise canten Alejandro Sanz i Alicia Keys per a la gent del món del cel·luloide, del futbol i del “cotilleo” amb preus d’entrades per als famosos gratuïtes : tots convidats. Sí, ells “miren el paradís” des de les cadires del Teatre Reial de Madrid, nosaltres, simples veïns de peu d’un poble,vila o ciutat seguim “buscant” el nostre paradís sofrint en el nostre quefer diari d’aquesta llarga recessió/crisi econòmica i laboral. peu de foto: bicorp camí de Millars Aquest títol de cançó ha tingut èxit, recorde fa dues setmanes com al trinquet de Bicorp animaven als seus jugadors amb eixe slogan i empraven el seu dialecte tan original que tenen la gent de la Canal de Navarrés (xurros de mal nom o aragonés castellanitzat, contenen un bon nombre d'elements valencians del nord, en gran majoria lèxics.) ...” Mario! looking for paradise. Bicorp con tú” o quan demanàvem l’esmorzar ens deien ...”damendé un bocadillo de cansalà”. Tots hem de seguir fent el nostre esforç diari...

... del cànon per préstec i el Parlament €uropeu ... Els meus lectors (?) crec que recordaran aquest famós impost europeu que tenim que pagar les biblioteques per deixar-vos els llibres. Al llarg d’un any i mig vam arreplegar més de cent mil signatures de la “plataforma contra el préstec de pagament en les biblioteques”. Home nosaltres soles no!, tota la pell de bou, que tanta força no tenim al poble d’albaida. Bé, no demanàvem res més que l’exenció o derogació de l’aplicació de la Directiva 2006/115/CE. Sabeu que ens van respondre ? peu de foto : Montgó,Segària i Tossalet plens de boira com els llibres de les biblioteques. Foto feta el segon dia de nadal des del Collao "pour moi" ....”el efecto general de la remuneración es garantizar a los autores el pago por el tiempo, la habilidad y la creatividad que invierten en sus obras. Garantizar que los autores puedan continuar escribiendo libros a los que el público tiene libre acceso en las bibliotecas públicas contribuye ...

...Cinc-cents anys després de què J. Gutenberg (1450) va capgirar el món amb una tecnologia puntera (la impremta: maquinària que permet moltes còpies per arribar a més gent i més lluny).....ara, una nova revolució tecnològica (e-books) facilita que encara més còpies arriben a més gent i molt més lluny i potser demà les generacions digitals aprofitaran les xarxes socials per fer recomanacions i traçar camins literaris.... però, ara com abans, CAL LLEGIR. Som culturalment hereus de la paraula escrita i ens pot canviar el suport (del paper a la pantalla) però no hauríem de deixar-nos perdre el plaer de llegir. L’oferta es diversifica i multiplica amb centenars de títols i l’aparició de noves plataformes digitals amb el somni, crec jo, d’augmentar el nombre de lectors. Tot són especulacions a quina velocitat creixerà aquest nou mercat del llibre digital. Actualment hi ha llibres digitals en formats diferents (epub,kindle,pdf,mobipocket,...) subjectes a empreses diferents, les quals miren d...