Looking for paradise canten Alejandro Sanz i Alicia Keys per a la gent del món del cel·luloide, del futbol i del “cotilleo” amb preus d’entrades per als famosos gratuïtes : tots convidats. Sí, ells “miren el paradís” des de les cadires del Teatre Reial de Madrid, nosaltres, simples veïns de peu d’un poble,vila o ciutat seguim “buscant” el nostre paradís sofrint en el nostre quefer diari d’aquesta llarga recessió/crisi econòmica i laboral. peu de foto: bicorp camí de Millars Aquest títol de cançó ha tingut èxit, recorde fa dues setmanes com al trinquet de Bicorp animaven als seus jugadors amb eixe slogan i empraven el seu dialecte tan original que tenen la gent de la Canal de Navarrés (xurros de mal nom o aragonés castellanitzat, contenen un bon nombre d'elements valencians del nord, en gran majoria lèxics.) ...” Mario! looking for paradise. Bicorp con tú” o quan demanàvem l’esmorzar ens deien ...”damendé un bocadillo de cansalà”. Tots hem de seguir fent el nostre esforç diari de seguir endavant en la nostra lluita per un món millor, malgrat la globalització i que els xinesos diguen que el temps és or i hi ha que treballar a tota hora. Es faran capitalistes o què? No ho se, però aquests dies de reunions educatives, tutorials i d’ampes escolars hem done compte que hem creat i criat una generació de nouvinguts sense valors, sense esforços i sense estima per res. Els pares diuen als fills....no volem que passeu per on nosaltres; tu no tingue manies, aprova o suspén, però el comprarem la moto....els iaios diuen als seus fills respecte dels seus néts....deixeu als xiquets/es que visquen bé i que no pateisquen, sinó volen peix per a dinar anem a la pizzeria.... i els fills contesten... sí m’han regalat unes espardenyes esportives de 162 €, però mon pare i ma mare treballen i fan horetes extres per a que jo estiga content... No és el paradís que jo “looking”