pa i mona

Si us abelleix, vos ofereix una oferta pasqüera amb retard però d’allò més dolça i gustosa per xusclar-se els dits : Pel matí, a trenc d’alba, fer llenya i encendre el forn per a pastar. Mentre agafe temperatura peguem una passejada pels camins del voltant a uns huit-cent metres d’altitud mirant la neu de la serra Aitana i fent un manoll d’espàrrecs per fer un remenat amb alls tendres i favetes per esmorçar. Acompanyat d’un gotet d’absenta. Rent, sal, aigua calenta, farina i a pastar el pa.. Per a dinar un arrosset caldòs de perdiu (no caçada amb les mans però poc a faltat) i descans al racó del foc perquè està nevant i fa fred. Per la vesprada toca les mones (El nom prové de la munna terme àrab que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors): ous, raspadura de llima, taronja sucada, sucre, sal, farina, rent i a pastar i fényer en un llibrell heretat dels besavis. A la post i a esperar que la pasta es faça bona (per cert la pasta la cobríem amb mantes no morellanes sinó morqueres, sí : d’Albaida!). Mentrestant torrem una carabassa i fem coques d’oli per a sopar. Ah! Tot amerat de bona companyia i un plis-play o dos... Mira per on l’amic Casimir parla en vilaweb dels germinats i nosaltres aquestes pasqües hem menjat germinats. Sí, el meu germà és un professional de l’agricultura i un manetes. A part de tota una horta de faves, pèssols, alls tendres, cebes, creïlles, ràvens, naps, té un petit hivernacle cassolà de llavors amb el qual hem provat l’alfals,la soia,.... Vèreu per a creure-se!, en tres dies pots gaudir d’una amanida natural. Si això li ajuntes un pa pastat per tu amb un raget d’oli de les teues oliveres, un gotet de vi fet amb raïm giró del teus bancals i com a postres carabassa de secà : turisme rural de la marina alta.