Estic consultant uns padrons industrials de final del segle XIX on apareixen paraules poc utilitzades hui en dia com : - “albéitar” (menescal/veterinari de l’àrab al-baytar “metge de cavalls”); - “abaceria” (tenda on es ven oli, vi, vinagre, llegums secs, baejo, etc. del àrab hispànic ṣaḥb azzád, el dels queviures); - “tablajero” (venedor de carn. Tradicionalment venedor d’articles alimentaris en els mercats perquè ho feien en una taula), quan faig un descans i  li pegue una ulla(d)eta als titulars del quart poder (mitjans de comunicació).

Un únic titular és la portada de tots els mitjans (premsa, internet, tv, ràdios, etc.) des de fa dies. Vaja, tan d’escoltar “la parauleta” i ara no me’n recorde del seu nom: ,coro...,covi.... Una pneumònia i un virus que han vingut per a quedar-se.

De colp i volta, com una llum artificial intensa i forta em ve al cervell. Al meu poble li diuen “flashà” per recordar-me la frase d’un amic: “Josep, ni els diners ni les embarassades es poden amagar”. Se’n recordeu de les crisis més recents? vaques boges, grip aviar, grip A.

Si m’ho permeteu, utilitzaré un lèxic de la psiquiatria, estem en un moment de psicosi i paranoia col·lectiva que no ajuda i, a la vegada, empitjora la situació. Per a mi, els responsables (i culpables) del pànic i la histèria són eixos mitjans que (des)informen provocant la por i l’escassa neutralitat de l’OMS (Organització Mundial de la Salut).

En l’imaginari col·lectiu, els organismes internacionals tenen una connotació de neutralitat i de buscar el bé comú perquè estan participats per governs de colors molt diversos. Es tracta d’una creença reforçada pels grans mitjans de comunicació. Però fins a quin punt és certa aquesta afirmació? OMS pauta l’agenda de prioritats i inversions en salut a nivell mundial. Els donants a l’OMS són, sobretot, companyies i fundacions privades, entitats caritatives i farmacèutiques; les quals, condicionen les campanyes de l’OMS que després influeixen sobre la sanitat i la salut de la població mundial. Ahí ho deixe.

Sols vos demane un poc de comprensió i sensatesa. No dic que la situació no siga greu, però es deuria informar amb serenitat i sense alarmismes. Hem d’ALERTAR i NO ALARMAR per a estar preparats.

Parlem de pandèmia quan és una epidèmia per una malaltia que afecta a persones i/o animals en un espai gran com un continent o el món sencer i causa moltes morts de manera immediata. Pandèmies que no són portada: còlera, febra groga, grip, lepra, malària, pigota, sida, tifus, tuberculosi, xarampió. També el canvi climàtic es considera com una pandèmia perquè afecta la salut dels humans i dels sistemes naturals dels quals depenem, és a dir, la salut del planeta.

A l’Edat Mitja hi hagué una pandèmia al continent europeu coneguda com “la pesta negra” on per primera vegada es posà en pràctica “la quarantena”: l’aïllament durant 40 dies de les persones que presentaven símptomes de contagi. Eixos 40 dies no responen a cap valoració prèvia sobre el temps d’incubació de la malaltia, sinó que, segona la Bíblia, foren els dies que Jesús passà en dejú al desert per purificar-se i resistir les temptacions del dimoni.