El gerani és una planta que necessita molta llum natural (solar). Les dues flors del gerani de casa; per cert, crec que fora del seu temps de floració (maig a setembre), em porta a la memòria la locució “mentre hi ha vida hi ha esperança”.

Esmorzant amb la meua filla, un familiar molt estimat m’ha dit a cau d’orella una notícia dura de rosegar: “li han detectat càncer a la meua dona”.

La vida meravellosa de somriures i alegries es torna complicada i difícil d’assimilar. La majoria de persones no valorem la vida fins que no passen coses greus. Quan arriben eixos moments, aprenem a valorar cada instant i la presència de la gent que t’estima. Hem d’aprendre a viure d’un altra manera. La felicitat va més enllà de buscar i aconseguir les coses que vols tindre o fer. La felicitat és la pròpia vida, és el camí que fem acceptant les coses que tenim i que podem fer.

A la biblioteca tenim un xicotet llibre ple d’emocions i sentiments perquè són les lliçons de vida d’un xiquet malalt, però ple de somnis i il·lusions i, sobretot, no rendir-se. El llibre es titula “La vida fantàstica” de Dídac Bautista Torguet editat per Estrella Polar.

El xiquet malalt reflexiona en veu alta que és la vida per a ell: l’esperança de viure dia a dia creent en ell mateix. La vida són sentiments com la tristor, la ràbia, l’alegria, l’esperança. Sentiments contradictoris, però no passa res. És normal. Molts d’eixos sentiments estan amagats com una nina matrioixca. Quan estàs malalt tens impaciència per saber els resultats de les proves, però també hi ha temps per a riure, abraçar, pintar, disfressar-te, cuinar i/o menjar amb la família. Són xicotetes coses molt especials perquè les fas amb les persones que vols i estimes.

Sentiments :

1-Solitud: no has de permetre que les ganes d’estar a soles puguen més que les ganes que les persones que t’estimen estiguen al teu costat ajudant-te. No hi ha que oblidar de viure la vida.

2-Tristesa: tindràs molts dies d’, però s’han d’afrontar i superar. Tirar endavant i no rendir-se rodejat de les persones que t’estimen.

3-Enuig: estàs trist, dolgut, abatut i el preguntes : per què a mi? Eixa resposta no té resposta, però hi ha que seguir somniant en fer coses xicotetes que són les més importants per a un malalt.

4-Ràbia: perquè hi ha coses que vols fer i no pots i el cor el pega punxades de ràbia. És difícil d’afrontar, costa molt tindre paciència i coratge per afrontar qualsevol cosa per continuar endavant.

5-Dolor : el mal, a vegades, provoca tristesa. És un dimoni dins de tu que has de controlar. Has de transformar la força rabiosa en força que vença el dolor. No tindre por al dolor per no vore tristes les persones que t’estimen.

6-Lluita i superació: quan estàs malalt i vas pel carrer et sents diferent per les mirades de la gent. Però no passa res, planta cara, alça la mirada i guanya eixa batalla.

7-Enyorança: totes les vides s’acaben. Unes dures més que les altres, però totes tenen un final. La vida que tenim l’hem d’aprofitar gaudint de cada instant. Se que escriure sobre malalts i malalties és més senzill que passar-ho i sofrir-ho. Però, recordar fa que sempre estiguen vius.

Recordeu, en la diferència hi ha la bellesa de cadascú de nosaltres.