Segons la Revista d'Obres Públiques del Cos Nacional d'Enginyers de Camins Canals i Ports, a principis de 1875 van començar les primeres intencions i projectes per a la construcció d'un pantà en la conca del riu Girona. Un embassament capaç per a dotar de reg gran part de fèrtils termes corresponents a pobles de la comarca denominada marquesat de Dénia. A este efecte, el 25 de juny de 1875, l'Excma. Diputació provincial d'Alacant, va atorgar una concessió als Srs. Toribio Iscar Sáez i Juan Moreno promotors de la ciutat de Madrid, per a la construcció d'un pantà en el got que forma el Girona en la part baixa de la Vall de Laguar, concretament en el paratge de l'antic rahal d'Isber, esta concessió va ser publicada en el Butlletí Oficial de la província d'Alacant amb el núm.180. Pel que a partir del 28 de juliol de 1876, s'inicien els preparatius per a la seua construcció, però seria posposada a pesar de les bones intencions i a les quantioses campanyes en defensa de la seua construcció realitzades pels concessionaris Srs. Iscar i Moreno, unides a l'incondicional suport del seu representant a Pego, l'advocat i periodista D. Camilo Pérez Pastor, exdiputat de la Primera República i candidat perpetu a l'acta de diputat en Corts pel districte de Pego, persona fundadora del setmanari Bullentó, la publicació del qual estava dedicada per i per a la defensa dels interessos pegolins. Es va argumentar, que la no execució del projecte del pantà i la seua posterior construcció, va ser degut en gran manera al desinterés de la població de Dénia, la qual no considerava primordial este projecte, ja que els seus terrenys agrícoles estaven dedicats principalment al cultiu de la vinya i la seua producció de raïm, dedicada majoritàriament a transformar-la en pansa, amb el seu posterior comerç d'exportació. Transcorreguts gran nombre d'anys sense que pogueren dur-se a terme aquelles obres, els hereus de la primitiva concessió, tant per l'antiquat del projecte i fora de la realitat els preus que en aquell s'aplicaven, com per tractar de conéixer amb major exactitud els recursos hidràulics disponibles, van encarregar a l'eminent enginyer, professor de l'Escola especial de Camins, Canals i Ports, D. Alfonso Peña Boeuf, un estudi comparatiu dels treballs fins llavors efectuats, i així mateix que tenint en compte les dades d'aforaments i pluviomètrics de la comarca, deduïra la mitjana dels recursos hidràulics amb què poguera comptar-se; com a conseqüència d'aquell estudi se li va encomanar el projecte de la presa d'embassament. Els únics dubtes, i així ho va exposar (Peña Boeuf) als hereus, que podrien presentar-se era la permeabilitat del got, sobretot en el seu fons, i el volum d'aigua disponibles. El terreny és dubtós, perquè pertany a la formació infracretàcia i oferix algunes xicotetes cavernes, segons ho ha demostrat l'obertura del túnel del camí de servei. Inclús quan les zones límits de les províncies de València i Alacant acusen un règim pluviomètric molt escàs, dins d'elles pareix que aquella vall oferix condicions d'excepció (el mateix nom àrab de Laguar, que vol dir «Plujós», “lloc de fonts i coves”). De totes maneres, la mitjana de precipitació és entre 550 mm en períodes moderats, arribant a 700 en els plujosos. Segons açò, i comptant amb un coeficient d'escolament de 0,40, donades les fortes i nues pendents d'aquelles valls i el seu caràcter torrencial, i coneguda la conca d'arreplegada de 56,678 quilòmetres quadrats, es poden embassar, com a terme mitjà, d'11 a 15,5 milions de metres cúbics, descomptades les pèrdues per evaporació. Per a este embassament màxim exigix la tancada una alçària de presa de 45 metres i esta se li haguera donat si fóra del tipus gravetat, per la variació de l'increment del volum de l'obra respecte a la seua alçària; però en les preses “voltes (bòveda)” la variació de les quals és quasi lineal l'augment de cost és xicotet i es projecta aconseguir els 47 metres, amb la qual cosa l'embassament serà de 17 milions de metres cúbics, podent-se així arreplegar fins a les aigües d'anys excepcionals, sent probable que no funcione mai el sobreeixidor de superfície”.Sobre la no execució anteriorment descrita, Julio de Vargas narra el següent paràgraf en la seua obra “Viatge per Espanya: Alacant-Múrcia; p.162, Madrid - El Liberal any 1895”…

“Se han manifestado dispuestos á beneficiar todas sus tierras de regadío con las aguas producidas de los cuarenta y cuatro millones de metros cúbicos que podría contener la presa del Pantano. Pero Dénia no ha demostrado hasta ahora el mismo interés, al contrario; no ha considerado necesario el riego para sus terrenos dedicados al cultivo de la vid, y ni ha querido comprometer en el negocio capital alguno, ni siquiera suscribirse á la percepción de las aguas, para el caso en que el encauzamiento de las del Pantano llegara á ser una realidad. El concesionario del proyecto y su representante confían, si embargo, en que modificándose – como esperan que se modifique – las condiciones de producción de Dénia, los agricultores necesitaran agua de riego para transformar el actual cultivo, y que entonces facilitaran los medios para que el Pantano salga de la esfera de proyecto. Si esto sucede, parece indudable que con ello habrán de ganar mucho todos los pueblos del Marquesado”...

Les circumstàncies van canviar a partir de 1890 com a conseqüència dels primers efectes de la filoxera, “Phylloxera vastatrix (Planchon)”, o també coneguda baix el nom de Daktulosphaira vitifoliae (Fitch), Plaga que va provocar que les plantacions dedicades a la vinya s'infectaren, la qual cosa va obligar i va estimular que els agricultors buscaren una altra alternativa al majoritari monocultiu de la vinya, provocant un progressiu canvi a altres cultius, trobant-se entre ells alguns dependents del regadiu, destacant el cultiu de la taronja. Vistes les noves necessitats, el geòleg Pare Leandro Calvo, en 1908 realitza un avantprojecte amb què es pretenia emmagatzemar la suficient quantitat d'aigua per a poder regar 10.000 Ha., adquirint per a tal efecte en 1910, els drets a l'empresa anglesa Spanish Irrigation Litet, no arribant a cap desenllaç. Segons la Revista d'Obres Públiques del Cos Nacional d'Enginyers de Camins Canals i Ports, en este projecte, les aigües embassades es distribuiran per dos canals independents, u per la seua esquerra amb una longitud d'uns 24 Km., per a regar els termes de Tormos, Sagra, Ràfol d´Almúnia, Benimeli, Sanet, Negrals, Beniarbeig, Pamis, Ondara i Dénia, i per la dreta amb una longitud d'uns 18 Km., per a regar els termes d'Orba, Benidoleig, Pedreguer, Gata i Xàbia. El pressupost de les obres d'este pantà era d'uns 2.000.000 de pessetes aproximadament (= 12.000 €). El 12 d'agost de 1915, el financer J. Henrich, va proposar a la comarca del marquesat de Dénia, la construcció de l'anteriorment esmentada presa d'Isber, per a la qual cosa, va constituir una Comunitat de Regants del pantà d'Isber, projecte que no es realitzarà, degut segurament als difícils moments que travessa l'agricultura en 1916 a causa dels esdeveniments de la Primera Guerra Mundial