Com podeu comprovar i veure en les fotografies he fet i recordat velles tradicions: pelar ametles a mà en una taula i trencar ametles amb un martell. Abans cal arreplegar la matèria primera (prima). De bon matí, quan el sol asoma el cap pel Montgó, he començat a espolsar els ametlers marcons (menys fulla i menys corfa) perquè cauen abans de l'arbre i el porc senglar se les menja (quina nit ens han donat, un bon ramat ens ha llaurat el bancal). Després ha tocat la classe comuna, més fulla i difícil d'espolsar (borda, puntera,...).
Una canya, un cabàs de llata i un barret són les meues eines. Una botija d'aigua i el gos de companyia.
Feta la collita i quan el sol d'agost acarona el meu cap i estic torrant-me com les ametles. M'ho deixe.
Ara toca rentar-se les mans i fer un mosset de pa del forn de la Miriam, un rajet d'oli i embotit del "Rabosa" amb un traguet de vi giró de Garga.
Agafades de nou les forçes, preparem les eines per a pelar ametles a mà.
Taula, cadira, cabassos de llata, navaixa d'Albacete (per pelar les ametles que tenen la corfa tancada) i paciència i un carro.
La pedra plana i el martell són per trencar els secalls triats que esperem tinguen el galló bo. Els secalls són les ametles que trencaré, bulliré i pelaré en aigua calenta. Després els fregiré i salaré...i donaré a provar als fills.
Ho sent, les xarxes socials no em deixen compartir i saborejar eixe gustet d'ametla i de sal que es queda en el paladar.
Els cabassos de llata estan fets pels nostres pares amb les fulles tendres del margalló (palma). El margalló és l'única palmera autòctona europea i tradicionalment s'ha utilitzat per fer barxes, graneres, sàries, mauranets o cabassos. No fa molts anys, als nostres pobles, els carrers estaven plens de gent "fent barxa".
L'art de la llata té un origen islàmic. Després de l'expulsió morisca, els nous pobladors van perfeccionar la tècnica d'embrinar (separar els brins en què es divideix la palma). Els brins prims o esporguims s'utilitzaven per a fer pinzells. Es mesurava a braces (distància entre les dues mans amb els braços estirats en forma de creu) i el rastre es cosia amb una agulla de cosir barxetes fent ús de les palmes més llargues.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada