de Laguar a Xaló pel camí de Murla, passant per Ondara
La veritat és que feia temps que no vivia un dia tan intens com aquest dissabte passat. Com deien "...vaya, vaya aquí no hay playa..." Los Refrescos, allà per l'any 1989, però GLOBALITZACIÓ (?) i CRISI (?) a ttutti pleni. Pel matí ( a les 9) vaig agafar la furgoneta amb la família (tres generacions anàvem dins) i a passar una matinal de pilota valenciana al poble veí de Murla : tallers, esmorçar, partides, amics/gues, cultura i esport valencià per tot arreu : el parlar, el menjar, la forma de vestir, el casino i les travesses, els jocs infantils,.... front això vaig fer un buïdet per a acompanyar a la dona a Xaló a comprar mistela i demés per a uns amics morqueros i .... mogolló de gent. Ens fan aparcar dins d'un bancal d'ametlers i pagar 1,50 , hi havien més de 80 cotxes, però es que més avant hi havien quatre bancals més... jeje després diuen que la terra no deixa i que el preu de l'ametla sempre està a 1. Però, les sorpreses continuen : hi havia tot tipus de gent : holandesos, alemanys, noruegs, anglesos, italians, francesos, africans i sud-americans,...i algú de la terra perdut en mig d'aquella voràgine de gent i paradetes : el rastro a la màxima expressió. La cooperativa de Xaló posa a disposició dels visitants porrons i gotets per a la degustació dels diferents caldos. A més a més, al bar de costat, el propietari fa una demostració de malabarisme vinícola bevent el vi pel front, sí com llegiu!, cau pel nas i va a parar dins de la boca (ozú amb els taninos!). Quan tornem pel camí de Murla es veu que havia tingut lloc una "batuda" del porc senglar (gossos i caçadors en recerca de l'animal salvatge que està fent tant de mal en les nostres terres, hortes i persones) i al costat d'una revolta ensopeguem amb un exemplar que calcule pesaria més de 100 quilograms...estava mort... però es que més avant passen vius!! davant de la font del gel on hi ha unes cues de gent agafant aigua qui ni l'hora punta del metro a Madrid!. És veritat! la muntanya està bruta i no es pot passar (no deixen cremar els barrancs ni netejar-los), els bancals abandonats ( el minifundisme de les nostres terresestà abocat al fracàs) i fan més mal que bé (marges de pedra trencats, arbres tallats, hortes menjades ). Però ací no s'acaba el dia... ens fem el café i com els xicons/nes (5) no tenen on anar (està plovent) ens diuen ( a la meua dona i a mí) si els acompanyem al cinema a Ondara. Ala! agafa el cotxe i al centre comercial .... pense estarà buit,lacrisi... tot el contrari, de gom a gom, no cap una agulla : compres d'última hora, "rebaixes" (?), entrada del cinema a 5,50 (per cert molt bona pel·lícula "El intercambio" dirigida per Clint Eastwood amb Angelie Jolie. Eixa la vam veure nosaltres, els jovens la de Jim Carrey "Di que sí"), montadets a 1. Benvingut 2009!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada