L’altre dia parlant amb els fills d’una frase feta no vaig saber explicar-los perquè la diguem. Tot va vindre arran de l’avaria del cotxe on es va veure involucrat en la carretera, però sense cap tipus d’incidència personal. Sols mecàniques d’un cotxe vintage  (té més de 25 anys de rodatge) que s’han pogut solucionar. I del mal funcionament de l’escalfador (calfador) d’aigua.

Ells em va preguntar: on tirem? Jo li vaig contestar, reparació perquè “amb diners, carxofes, i amb papers, milotxes”. Ell em va dir, carxofes? No seran torrons? És el mateix.

La felicitat és una línia molt fina, i de vegades, va marcada per la deessa fortuna. Felicitat perquè al xicó no li va passar res en l’accident i la xicona va poder solucionar el tema del "calentador", però si ho mires des del costat de la butxaca penses...qui té disponibilitat econòmica aconsegueix allò que altres no podem...

Fortuna era, en la mitologia romana, la deessa de la sort, bona o dolenta, encara que amb el pas del temps s’ha associat més a lo bo i fèrtil que a l’adversitat o l’infortuni.

Tot això barrejat en una setmana de passejades pel terme amb la companyia del gos (Odín) i amb la lectura d’un llibre “diferent” que tenim en les novetats i que ningú s’atrevia a llegir a la biblioteca. Ho he fet jo. Quan l’he acabat de llegir, en la darrera pàgina, l’autor ens dona les gràcies tant per acompanyar-lo en la seua aventura de contar històries i poder escriure-les, com als lectors perquè som els qui li donem vida a la història. Ens anima a opinar i escriure-li per a contar-li que ens pareix la novel·la. Jo no sol fer-ho mai i aquesta vegada ho he fet amb l’agradable sorpresa que m’ha contestat.

Vos deixe el meu correu enviat:

Bona vesprada Eloy. Un plaer llegir-te i més gran escriure’t. La biblioteca d’Albaida som una biblioteca pública amb pocs recursos, tant econòmics (mil euros anys per a comprar llibres) com personals (un sol treballador porta arxiu i biblioteca). Però malgrat eixos entrebancs i encara que no siguen novetats, intentem tindre llibres teus a la biblioteca. “Diferente” és el 4art teu i no ens ha decebut. És un plaer llegir-te amb eixe llenguatge que ens arriba a l’ànima. Sols tractar els temes de superació personal de manera senzilla per a què els lectors entrem a formar part de la lectura i dels seus personatges en temes tan sensibles com la mort, ser diferent, passar desapercebut, el bullyng . Estic d’acord que en la nostra biblioteca tenim lectors que no volen llegir temes on els fas plorar o obrir els ulls perquè la vida no és fàcil però amb les teues lectures ens omplis la vida de vitalitat i nous valors amb aquesta societat que viu tan de presa. No vull allargar-me massa en aquest correu.

Sols, gràcies. Una abraçada.

Josep moll

 i la seua contestació:

Hola, Josep:

El primer de tot, donar-te les gràcies per escriure'm, perquè m'encanta saber què us ha semblat la novel·la.

M'encanta saber t'ha agradat! Que bonic també saber que he estat capaç de transmetre't sentiments i sensacions a través de les paraules. Tant de bo la teoria de Lluna sigui certa, tant de bo estiguem tots connectats!

Vaig escriure aquesta història per a parlar de les persones diferents, diferents... que al final som tots.

Mil gràcies,

Una abraçada,--

Eloy Moreno

 Recordar-vos que Eloy Moreno és un escriptor de Castelló que porta venuts més de milió i mig d’exemplars de tota la seua obra en més de 30 països.

Això per a mi és la felicitat.

PERQUÈ COMPARTIR ÉS VIURE, I VIURE ÉS ESTIMAR.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog