Cap de setmana amb als meus costums rutinaris (lectura, passejada i partida de pilota per la tele) alterats un poquet per l'assistència a un acte social diferent. Presentació d'un poemari. 

Ahir, en el Museu del Tèxtil d'Ontinyent, Lluís "un xic jove" i amic de la família des de ben menut, va comparèixer en un acte públic per mostrar-mos (i vendre-mos) el seu primer llibre autopublicat per ell mateix. "Les muntanyes que ara veus o les ciutats on pronunciar el teu nom". L'acte va estar ben bonic amb la companyia de Rubén "músic de carrer" (la seua veu i la seua guitarra com introducció), Jordi "tot terreny" (filosofia, teatre, dolçaina, muntanya i passejador de gossos) i Joaquim (un gust el seu descobriment d'aquest mariner de la Baixa - comarca-). Un llibre de poemes sense pautes fonètiques ni rimes consonants, però molt rítmic i ple de paraules amb molt de sentiments (emocions que us faran pensar). Un llibre, on sense buscar-ho, ni menjat ni begut, també he posat el meu granet d'arena anònima en forma de consells personals (apreciacions) previs a la seua publicació i maquetació amb una lectura prou abans d'entrar al forn de l'impremta.

Per la vesprada tocava partida de pilota des del sofà de casa, però amb més tensió i nervis que qualsevol altre dissabte perquè jugava Héctor "un amic pilotari" la final de la Copa 2 en la modalitat d'escala i corda al poble de Vilamarxant. Una finestra per a pilotaris joves, acompanyats d'altres més veterans, per demostrar la seua capacitat de progressar i créixer en el món professional de la pilota valenciana. Partida molt igualada (55-55) i llarga (quasi dues hores) amb jocs més resters que dauers en un triquet ple de gom a gom. No va poder ser i l'equip roig d'Héctor van perdre la final. 

Héctor eres un exemple per a la gent jove: elegància, constància, bon treball i un "savoir faire" impagable. Per a mi el MPV i com diu el nostre "vell amic pilotari" Paco de Murla...tens que arribar a la final per a perdre-la i tots no arriben...

Hui diumenge i fent cas al meu "amic pilotari jubilat"....xe, Josep, no sigues còmode i agafa sendes novelles per passejar amb el gos (Odín).... Li he fet cas i a trenc d'alba hem buscat un camí desconegut en busca de séquies (un grapat), molins (2), llavadors (22) i espart. No ens hem perdut, estrany amb mi perquè el meu GPS és l'orientació visual, però l'espart no l'he trobat. L'espart és és una fibra vegetal que s'elabora per a fer cordes, espardenyes, cistelles, cabassos, fregalls, mauranets, sitiets, estores, lligasses per a l'horta o per "armar l'escaiola" (falsos sostres). L'espart s'arranca (parlarem en present malgrat la seua minva d'ús) i deixa arramullat al llavador per absorbir l'aigua unes 3 setmanes. Després s'asseca en l'era (si encara queda alguna) i es pica amb la maça damunt una pedra o fusta. Les malles deuen estar humides per a poder ser treballades. El manoll humit està embolicat en un drap humit baix el braç esquerre (si eres surdo, en el dret) i amb les dues mans el treballes. Amb dos dits de la mà dreta agafes espart  i te'l poses a la boca per banyar-lo un poc amb la teua saliva. Trena, llata (l'acció de creuar els brins per a formar una trena). Dues malles fan cordell. Tres malles és cordeta i la manera valenciana de mesurar és el pam, la braça i la vara. Encara recorda a la meua besàvia Remediets fent llata i amb el seu castellà volia que mesurara la braça ....pepe abre el brasso en forma de crus i desde la punta dels dits hasta el teu nas, eso es una brasa (esta brasa no crema)...

o seria això mitja braça? des de la punta dels dits d'una mà a la punta dels dits de l'altra amb els braços oberts és una braça. La quantitat de braces distingien els cabassos (de set, d'onze, ...)