El dimarts 7 era lluna plena i la discussió dels experts en la matèria a l’hora del café matiner en el bar era si va ser ahir sis, o hui set, o demà huit. Eixe debat em va fer recordar una anècdota que tenia guardada en el caixó dels tastets sense publicar:

“traverser la route la poule 

o

 cross road hend”

 

“Los niños hablan cuando mean las gallinas” o “no abras la boca hasta que meen las gallinas” eren frases que es deien al segle passat contra els xiquets i les xiquetes que parlaven quan no els tocava. Dic al segle passat, perquè en els dits de la mà podem contar els xiquets/es que tinguen gallines i això li vaig preguntar a una usuària de la biblioteca :

les gallines pixen?

I per a la meua sorpresa em va contestar el següent :

-No, Josep, perquè els seus conductes urinari i digestiu desemboquen en un únic orifici: la cloaca. Així, en lloc d'evacuar orina i merda per separat, les gallines i molts altres animals ho fan alhora. I la cloaca és la part final, eixamplada i dilatable, de l'intestí de les aus, els amfibis, els rèptils i altres animals.

Sí, se que vosaltres feu cara de sorpresa, però jo em vaig quedar bocabadat. La usuària ho va notar i es va pixar de riure literalment. Ho tinc que reconéixer.

Quan va tornar dels lavabos, reprenem la conversa i em diu : 

-Josep, sense pixar fora del test (eixir-se’n de la qüestió tractada) ni del porró (extralimitar-se en les atribucions), ni pixar colònia (ser pretensiós) el puc contar més coses que he aprés dels meus iaios.

M’ha picat la curiositat i li vaig dir: 

-conta, conta, soc tot orelles.

He passat un hivern amb una bona gripada i he tingut que passar més d’una setmana covant la malaltia fent llit per curar-me. Mentre jo covava la malaltia, el pare covava massa l’arròs (reposar excessivament, un menjar, que ja s'ha apartat del foc) i una gallina lloca covava els ous (posar-se damunt dels ous per a donar-los calor i fer que isquen els pollets) quan de colp i repent, s’alça creua el corral i el camí i li diu a la iaia a cau d’orella: “foll és qui ou de gallina fa covar a milà (au de presa) per fiança de polls” i se’n va anar grimpant (ascendir en l'escala social ambiciosament i sense escrúpols) altres espais.

Josep, i saps la pregunta que em vaig fer: 

-per què la gallina lloca va creuar el camí?

Em vaig quedar fussant el nas amb el dit com feia Vicky ”el viking” i li vaig contestar amb la sapiència d’un bibliotecari/filòsof: 

-no es per anar a l’altre costat de camí, no. Tot el contrari, el donaré les respostes que van donar personatges coneguts per totes i tots vosaltres:

Maquiavelo: La qüestió és que la gallina va creuar la carretera. A qui importa per què? La fi de creuar la carretera justifica qualsevol motiu.

Nostradamus: Un dia, en algun lloc, una gallina creuarà la carretera i tothom es preguntarà per què.

Jacques Cousteau: L'instint animal de les gallines la va obligar a sentir curiositat i un desig estrany de conèixer nous horitzons.

112: Si la gallina és un psicòpata armat, premeu 1. 

Si està fent obres vials premeu 2. 

Si la gallina va tallar el trànsit premeu 3. 

Si la gallina va ser atropellada, tira-la a les escombraries.

Homer Simpson: Gallina... rostida... amb taronges... mmmm...

Shakespeare: Creuar o no creuar, aquesta és la qüestió.