Entre meitat segle XIX i principis del XXI, ha evolucionat molt els treballs topogràfics i la manera de marcar els termes municipals i creació de mapes. Abans era a peu, de molló en molló; ara, l’Institut Cartogràfic Valencià té d’altres mitjans com via satèl·lit, ortofotos, visor cartogràfic, etc. https://icv.gva.es/va/
En topografia, la fita o molló és un senyal distintiu de pedra o d'obra que, clavat en un terreny, indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori.
A l’Arxiu d’Albaida tenim preservats expedients originals i d’altres que són còpies dels seus originals que parlen sobre mollons:
-Acta per reconéixer la línia de terme i assenyalar els mollons dels termes de Muro, Albaida, Agres, Atzeneta amb l’ús d’una brúixola ordinària de plataforma de dos perns/caragols “tornillos”. L’acta de la partició del terme entre Muro i Albaida es va iniciar l’any 1890. Les dues corporacions estaven citades al Pla dels Bolcadors (confinen els termes d’Agres, Albaida i Muro en eixe punt) un 29 de gener de 1890 i resulta curiós que del poble d’Albaida no hi va anar ni mig ni cap de la comissió notificada en forma a l’ajuntament. Un exemple d’eixe punt d’encontre és el molló nº 13, és una pedra d’un metre d’alçada i mirant cap a llevant i a 124 metres es troba el molló nº 14. Els mollons d’aquesta acta porten una senyal especial : una creu. L’expedient continua amb els altres termes que fiten. L’any 1896 s’aprova una llei d’esbossos planimètrics i en maig del 1898, tornen a marcar els mollons. El nº2 és una “...hito de mamposteria de forma prismàtica recta de base rectangular de treinta centímetros de longitud... y cincuenta centímetros de altura...”.
-1903,juliol, 6. Són les set del matí i estan citats per reconéixer les línies del terme municipal i assenyalar els mollons comuns als termes d’Albaida i Atzeneta. El primer molló que reconeixen està situat en l’alt del Port d’Albaida i és el molló divisori de les províncies d’Alacant i València i dels termes d’Albaida, Atzeneta i Muro “...un hito de piedra labrada de forma de prisma triangular de...” de 85 cm. d’alçària i 50 de base. Aquests treballs topogràfics venen manats per complir la llei de 1900 sobre formació dels cadastres de riquesa territorial i l’establiment del registre fiscal de la propietat. Com hi havia molta feina i es feia de nit, queden per a un altre dia (13 de juliol). Primer dia repassen 15 mollons fins el lloc anomenat “El Cuarteret”. Total 28 mollons repassats fins la partida la Foia en el marge esquerre del camí vell de Xàtiva a Alacant (Albaida, Atzeneta, El Palomar). El dia 7 de juliol, d’altres persones, assenyalen els mollons d’Albaida i El Palomar quedant en el primer molló situat al marge dret del Camí Real (camí vell Alacant-Xàtiva) “... un hito de piedra de forma paralepípedo resto de cincuenta centímetros de altura y veintiuno de lado en la base cuadrada”. Total 8 mollons (partida Les Solsides, marge dret del Barranc de Junda). El dia 9 de juliol eren els mollons dels termes d’Albaida i Bufali (també 8 mollons fins el riu Clariano, partida Asseit).
-L’11 de setembre de 1849, el Governador Civil mana la partició del marquesat d’Albaida amb les seues delimitacions, amollonaments i divisió dels monts per ordre superior amb mesurament i just-i preu. L’acta de l’expedient foliat (61 full) de la partició s’inicia l’any 1852, però un estira-i-arronsa pels diners a repartir fa que es paralitzen els treballs i s’allargue en el temps. La partició (“deslinde”) dels 7 pobles que formen el marquesat d’Albaida són: Albaida, Atzeneta, Carrícola, El Palomar, Bufali, Aljorf i Benissoda. El sis de juny de 1852 es reuneixen a vila d’Albaida presidida per José Soler alcalde, José Vicedo i Joaquin Ferrándiz per Albaida, Ramon Sanchez per Atzeneta, José Domínguez pel Palomar, José Camarasa per Bufali, Joaquin Guerola per Benissoda, Francisco Blasco per l’Aljorf i Lorenzo Sanz per Carrícola. Parlen d’un any de treball i d’un just-i-preu de 30 mil reals de velló a repartir en proporció a la riquesa rústica de cada poble i número de veïns. Bufali i el Palomar no estan d’acord en el repartiment. Aquesta negativa, paralitza el repartiment dels diners perquè després no hi ha fons segons el governador civil.
-Any 1855,març, dia 4, tornen a començar les reunions un diumenge a les nou del matí, però l’ajuntament de Carrícola es torna a negar a assistir a la mateixa perquè el mont ja està dividit i “... es tenido adjudicado ya desde inmemorial a cada pueblo la parte de territorio que le correspondiera..es inútil cualquiera otra division.”. El número de veïns dels pobles era el següent: Albaida, 845; Atzeneta, 292; Aljorf, 76; Benissoda, 63; Bufali, 54; Carrícola, 52 i El Palomar, 178. Al mes de maig s’acorda anomenar sis pèrits taxadors (avaluació i mesurament). Albaida tria 3 pèrits, com a mesurador a Serafí Calvet d’Alberic, com ajudant a Marco Antonio Bono i com taxador a José Moreno, tots dos d’Albaida, però les coses comencen a tòrcer-se perquè ni Carrícola ni Bufali van a la reunió i el del Palomar no tria el seu pèrit perquè no vol tindre més despeses que pagar. Tot són pedres en el camí de la partició del marquesat. Més tard trien a José Giménez i Vergara d’Alzira (mesurador), José Ramon Blasco de l’Aljorf (ajudant), Isidro Pla d’Atzeneta i José Vicedo d’Albaida, Joaquin Guerola de Benissoda, Vicent Albert i Durà del Palomar... i arribem a finals de 1855, 20 de desembre...sense posar-se d’acord els pobles amb el mesurament i just-i-preu de com fer la partició del marquesat d’Albaida i els amillaraments encara per a fer per manca de dades.
-Serà l’estiu de 1857 quan el governador civil busca i contracta un agrimensor de València (Joan Batiste Martí i Garcia) per fer la feina perimetral dels termes dels set pobles marcant i fent els clots d’amollonaments i particions. La feina s’acaba a maig de 1859. Així i tot, Atzeneta, el Palomar, Bufali i terratinents particulars presenten reclamacions que són desestimades pel governador civil. El mateix governador reconeix que és impossible acontentar a tots.
*Recordar que en eixos anys també estava en marxa el plet (litigi) del Marqués d'Albaida contra els pobles del marquesat sobre la pertinença de les muntanyes (boscos).
Velló és el nom que rep l'aliatge de coure i plata amb la qual antigament es fabricaven algunes monedes. Moneda de compte espanyol, creada en el segle XVII, en època de Felip IV o de Carles II, amb un valor de trenta-quatre maravedisos. A partir del segle XVIII, la seua equivalència es va fixar en una vintena part dels huit reals, encara que la seua correspondència amb les restants peces en circulació va variar al llarg del temps. En uns certs ambients, va romandre en ús encara després de la introducció de la pesseta.
Amillarament padró de béns, generalment immobles i amb descripció literal de les parcel·les, d'aquells municipis en què l'Administració encara no ha fet el cadastre
Agrimensor Persona que es dedica a mesurar terrenys.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada