Tinc dos vells amics orengos de la infantesa que des de la distància (internet) a la proximitat de les terres blanques (marges de pedra seca i tastets) estem mantenint converses setmanals. Amb el primer "vell amic" dona la casualitat que vaig treballar, colze a colze, en l'ordenació i catalogació de la biblioteca del seu poble a principis dels anys noranta del segle passat, situada en l'antic llavador. Eixos "vells amics" m'han fet obrir el bagul dels records i l'enyorança (nostàlgia o tristor per l'absència familiar). Eixe bagul dels records s'ha visualitzat amb l'ajuda de la meua cunyada Xussa i els àlbums de fotografies dels meus pares. Fotos de principis dels anys setanta en el pati de les escoles velles on mon pare exercia de mestre (30 anys entre palmisons i orengos) i la casa dels mestres (4) amb la seua porta enorme de ferro i vidre sempre estava plena de gent. Abans de continuar voldria comentar una anècdota, per a mi, i crec que també per a l'amic de la distància (internet): no el vam tindre mai de mestre perquè ell exercia de mestre de l'E.G.B. (llengua i francés) a Ador i nosaltres vam fer la segona etapa (sisé a huité) a l'escoles velles de Palma on vaig fer amics per a tota la vida. En eixa època es van unir els dos pobles com a grup escolar per evitar el seu tancament (grup escolar Ador-Palma) per mancança d'alumnes. Anys més tard, van fer un col·legi nou anomenat "La Murtera" en honor al barranc que separa els pobles i que passa pel mig del nou col·legi; tot per evitar picabaralles entre palmisons i orengos. 

Anys de matinar amb la lletera (llet) a la mà (pegant voltes de campana a la lletera plena) a la vaqueria dels pares de la meua quinta, de davantals escolars de ratlles i pantalons curts tot l'any, de xolecs en escola per enfortir la ment, de fer cabrioles amb la trompa i la cordeta amb un "nyuc" (nuc) i una moneda foradada (crec recordar que la moneda era de 25 pessetes),  de jugar a "xurro va" (mediamanga, mangotero), de partides de raspall (quan ens deixaven els majors) i de " jugar a guà" (caniques o boletes de vidre o pedra) en els carrers de terra, d'anar a "fer harca" al barranc de la Font (Xamberí), de creure que seria futbolista regatejant amb l'esquerreta en un camp on les solsides de terra eren assídues i el baló se'n anava als dos barrancs (sí o sí), de pissarres negres clarions blancs regles de fusta carxots escolars i agenollons fent la creu i mirant la paret (càstic), de més partides de pilota "a reis" (frontó) a la paret del campanar, de furtar taronges pels bancals de l'Alfàs (i tropessar en pedres escrites molt antigues), de pujar a l'ermita i calvari "a fer trastades de xiquets", de la mare cridant des de la finestra "a dinar", d'anar a buscar la coloma amb el ti Paco "Cucala" i Juanito Maronda i les seues motos, de partides de truc i pòker al bar de Vicent (l'Estable vell), d'anar a jugar al raval i/o barri "cases noves" sense permís de la mare, de pujar al castell que era de tots els pobles (Palma, Ador i Alfauir), d'anar en la bicicleta BH i la cistelleta de filferro a per ous a la granja de gallines del camí del Pinaret que estava enfront de la fàbrica d'escaiola (imitant a Luis Ocaña, ciclista), d'agafar (de bon matí) a la plaça el bus de Sala per anar a l'institut vell a Gandia, de tornar fent autostop perquè no el cuadraven els horaris,.... Records d'estima per no oblidar un passat recent i viu perquè només sabent d'on venim podem comprendre on som ara, i on volem anar. Gràcies Paski Ador i Joan-jo Morant.

Posdata: tal dia com hui, 3 de setembre, va nàixer la meua filla. Hui fa els dos patets. Moltes felicitats Laura!!