Entra un usuari de la biblioteca demanant poder llegir el llibre de festes patronals d’enguany i li comente que encara no l’han dut els festers/dames. Aleshores, el lector/usuari es posa a parlar de la vida actual: que els jòvens ja no juguen al carrer, que escriuen i fan moltes faltes en els telèfons mòbils, que no lligen res i que els escacs són com la vida : si erres el moviment d’una fitxa, el canvia tota la partida (i la vida).

Josep, te’n recordes del Sr. Romero? Clar que sí, un home coix (també usuari/lector de la biblioteca) que vivia a la Plaça de la Vila i eixia de casa a la placeta amb una cadireta, una tauleta i el tauler i les fitxes d’escacs a esperar que arribaren els xavalets (feien cua) per jugar amb ell. Els deia : els escacs és una ciència, no és cap joc.

Saps què, amic lector/usuari? com se que t’agrada dibuixar i llegir còmics i no el puc deixar per a llegir el llibre de festes, vine i voràs que pots llegir: un còmic sobre els escacs : “Francesch Vicent : Primer Autor y Maestro del Ajedrez Moderno”. Francesc Vicent era sogorbí i va escriure “Llibre dels jochs partits dels scachs en nombre de 100”. Sí, de Sogorb (Segorbe) i en valencià. Va ser pioner en publicar un llibre imprès (any 1495) : el primer tractat de l’escac modern on la poderosa dama “regna” sobre el tauler substituint “el alferza” medieval àrab. Li va donar vitalitat a l’escac. Posteriorment, el llibre va ser traduït a molts idiomes (castellà, italià, etc.).

64 caselles té el tauler d’escacs i 16 peces per banda. Ficció i realitat : “El setè segell” d’Ingmar Bergman, “Novel·la d’escacs” de Stefan Zweig, o Beth Harmon en “Gambit de dama” o Kaspàrov contra màquina Deep Blue d’IBM.

Hui en dia, en aquesta societat tant tecnològica, digitalitzada/virtual i sense temps lliure, els escacs semblen un joc avorrit i deshumanitzat perquè juguen dues persones en silenci. Pense que els escacs no és cap joc desarrelat de la realitat perquè la partida succeeix en l’espai i en temps com la vida real perquè dues coses no poden estar al mateix lloc i al mateix temps, i el temps passat no torna. Primera lliçó educativa dels escacs: la cruesa dels límits de la realitat.

Les unitats elementals de joc dels escacs no són les fitxes i les regles de moviment; son les situacions riques i variades i poder decidir de manera intuïtiva les solucions i la capacitat memorística i de reconeixement de decidir en situacions semblants.

Els escacs ens ensenyen la necessitat del compromís (determinades jugades) i el valor del risc (inevitable) perquè qualsevol moviment crea debilitats. Com passa en la vida. El “quid” de la qüestió es saber comprometre i arriscar de manera intel·ligent.

Però potser que l’ensenyament més valuós siga l’avantatge de la qualitat del joc sobre el resultat del mateix. No vèncer per vèncer (qui i com). En la vida real, és la nostra forma de viure el que importa i no els resultats.

Per exemple, tots hem jugat una partida contra el covid (metàfora) : fase d’obertura en març del 2020 on vam tindre que recórrer a la defensa amb les mascaretes, distàncies i higiene; fase mitja de joc incerta amb intercanvi de cops i estratègies amb peons aïllats o endarrerits, peces sobrecarregades, moltes responsabilitats i preocupacions; fase final, “escac i mat” amb la vacuna (fer escac al coronavirus).

Recordeu, l’escac és la pràctica d’una activitat lúdica on treballem i entrenem la ment. Ens podríem remetre a les paraules de Goethe quan diu que: “Els escacs són la gimnàstica de la intel·ligència”. O de Clausewitz “Saber i fer son dues coses distintes”. També us voldria recordar a nivell educatiu el següents valors: els escacs impliquen un respecte per l’adversari, tant en la part inicial, com en el final de la partida on cal saludar-se i tenir una conducta educada en relació el que ha perdut, un control de les emocions i una alta capacitat de concentració.

Resumint, els beneficis de jugar als escacs: ensenyar a previndre, ensenyar a crear estratègies, ensenyar a resoldre problemes, millorar l’autoestima, dona maduresa, millora el pensament cognitiu (raonar).